La utilitat...se me'n refot!

 

 

“Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva, perquè la pregunta és considerada com irònica i mordaç. La filosofia no serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per a entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria ningú no és una filosofia. Serveix per a detestar l’estupidesa, la fa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament en totes les seves formes.

Hi ha cap disciplina, fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui llur origen i llur finalitat? Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar en la mistificació aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també l’astoradora complicitat de les víctimes i els agressors. En fi, fer del pensament quelcom d’agressiu, actiu i afirmatiu. Fer homes lliures. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el lloc del pensament. Vèncer allò negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això? La filosofia com a crítica ens diu el que és més positiu d’ella mateixa: empresa de desmitificació. I, quant a això, que ningú gosi exclamar el fracàs de la filosofia. Per molt grans que siguin l’estupidesa i la baixesa, serien encara més grans si no subsistís una mica de filosofia que, a cada època, els impedeix d’anar tan lluny com voldrien, que respectivament els prohibeix, encara que només sigui pel què diran, ser tant estúpida i tan baixa com cadascuna d’elles, pel seu compte, desitjaria. No els són permesos alguns excessos, però, qui, llevat de la filosofia, se’ls prohibeix? Qui els obliga a emmascar-se, a adoptar aires nobles i intel·ligents, aires de pensador?”

Gilles Deleuze

És el que penso. I sempre és millor dir el que ha dit un savi que provar de dir-ho un mateix. Deleuze expressa el que sostinc, encara, i ho fa millor del que jo podria. Expressa la raó que fa que encara pagui la pena. I amb força, determinació, sense demanar perdó.