Comiat del "Palomares"

 

 

Demà dilluns tanca, sembla que de manera definitiva, l’històric Restaurant Palomares, situat a la platja de l’Astillero de Vilassar de Mar. Entenc que tenia la concessió vençuda des de fa anys i que la seva ubicació el fa susceptible de que se li apliqui la curiosa llei espanyola de costes. Suposo que no hi deu haver cap objecció de caire legal al tancament: Pel que jo sé, els propietaris han esgotat totes les opcions de defensa. Com a satisfet client des de fa un munt d’anys, la notícia definitiva -del tancament se’n parlava des de fa molt temps- m’emprenya considerablement. El fet que se’m privi del ritual de sopar els millors calamars i sardines de la costa els divendres d’estiu –a dinar no hi anava des de fa anys, massa gent- incrementa el meu enuig. Més si recordo l’amabilitat amb que he estat tractat sempre per part tant de la direcció com del servei del local.

Però a banda del meu interès, hi ha una altra qüestió que em fa bullir la sang. La destrucció de la costa -catalana i espanyola, ara no ens confonguem- a mans dels constructors sense escrúpols no solament no es va frenar amb la fi del franquisme, on la manca de regulació i control estatal -no és cap paradoxa, les dictadures saben distingir què és el que cal controlar i què es pot deixar en mans dels delinqüents afins al règim- sinó que s’ha accelerat. Amb el seu fariseisme de manual el govern del PSOE va aprovar una llei per a protegir el litoral de l’especulació immobiliària i per garantir l’accés públic al mar. Si es mira la següent fotografia es veurà que ni el restaurant ni l’antiga casa de banys que tenia a sota impedien l’accés a la platja. De fet ni són a la platja.

 

 

 

 

 

 

 

 

Mirem, en canvi, aquesta altra fotografia, presa a Aiguablava (Begur), i trobada per Big Brother Google en 1 segon, n’hi ha milers de similars de tota la costa espanyola: 

 

La pregunta, si és que cal fer-la: com és que aquest cas és legal i el de Palomares no? És possible que la llei de costes, com tantes altres, fos el resultat d’una intenció lloable. Ja he explicat en alguna ocasió anterior Degradacio legislativa que ens hauria d’alertar que els partits polítics exhibeixin com a èxit la promulgació de lleis. Tinc present el que ensenya Plató al respecte: malament anirà la Polis que fa moltes lleis. I si, a sobre, estan redactades amb ambigüitats, confusions i, fins i tot, disposicions contradictòries, el resultat no pot ser un altre que l’actual desori.

Però potser és tot més senzill. El restaurant Palomares és un negoci familiar. La clientela habitual, era, érem, gent corrent. L’edifici de la foto de Begur és un hotel de luxe, propietat d’una gran empresa. I només és un cas dels centenars d’hotels i mansions amb accés privat al mar de la Costa Brava ...i de la resta de la costa. De la costa protegida per Llei.