El misteri de PISA, 3

Algun sindicat d’aquests de joguina que assolen l’ensenyament català ha esclatat amb ira contra la malaptesa comunicativa del senyor Director General en atribuir a la procedència dels alumnes catalans i a llur pobresa la causa dels pèssims resultats de les proves PISA, i demana la seva dimissió. L’acusen de xenòfob. No sabria dir si l’al·lusió al primer fet, el percentatge d’alumnes immigrants, és el resultat de la xenofòbia del senyor Garcia Plata o, més senzillament, de la seva ignorància. La primera acusació em sembla molt agosarada. Seguint doncs el mestratge d’Ockham, reduïm l’abast de la increpació. No és racisme, és estultícia.

Deixem de banda el folklore, en aquest cas, la petició de dimissions, tan habitual -com la certesa de que no s’atendrà, per cert- que ja s’ha constituït en un veritable mecanisme, gairebé diria que un ritual. El fet és que la superior de l’acusat ja l’ha desautoritzat en públic, si més no en part, la relativa al pes de la immigració en els resultats. Un altra cosa és el fetge que deu tenir el senyor Director General, que el permet segui al càrrec un cop la seva cap l’ha desacreditat. Només hi ha dues raons per les quals la desautorització pública del cap no impulsi algú a deixar un càrrec. La mera conveniència econòmica -no sé què cobra un Director General, però no deu estar malament- o la convicció de que hom té una missió a acomplir. La segona opció sembla, sense dubte, molt més esfereïdora, tenint en compte que l’individu en qüestió porta anys ocupant càrrecs al Departament d’Educació, tot i que, pel que sembla, la gestió d’aquesta entitat no té cap relació amb el marasme educatiu català. Opto per la primera. La cobdícia és perillosa, però al costat del messianisme, en aquest cas l’educatiu, en sembla preferible. Pecatta minuta...en qualsevol cas heus ací que com es diu en castellà l’honorable consellera ha «echado un capote» al director general. Segons llegim a un diari¹ "Garcia Plata forma part de la solució i no del problema", ha afirmat Simó. Podem estar d’acord. El que no sabem és la solució de què.

Ens queda, si ho entenc bé, el problema de la pobresa. La correlació entre el nivell de la renda familiar i els resultats acadèmics sembla universalment acceptada, i en trobem constància en el mateix informe PISA, o sigui que ho afirma l’OCDE, en una demostració de cinisme veritablement homèrica. És marca de la casa. L’aplicació de moltes de les seves receptes econòmiques han estat la causa de la depauperació de les classes treballadores de tot el món. Però en l’apogeu del «austericidi» de fa uns anys la mateixa OCDE demanava (2014) a governs i bancs centrals -i de pas als sanguinaris del FMI- que acabessin amb la política de retallades per inefectives. El de l’educació és un cas anàleg. Es proposen unes polítiques i un cop aplicades se’n demana la revisió als imbècils que han obeït les consignes. Es podria dir -i ho demostraré- que són uns maoistes de manual.

En el nostre cas l’honorable consellera en fa esment al·ludint, per exemple, a l'informe que han presentat ESADE i Save the children. Necessitaria, per cert, que algú savi m’expliqués la delirant joint venture formada per una ONG i un Think tank econòmic. Que als de Save the children els neguitegi la pobresa en la qual viuen cada cop més infants va en si mateix. Però ESADE?

Però de tot plegat hi un aspecte que no trobo ni tan sols esmentat en cap de les sapientíssimes opinions evacuades per tants experts com tenim. Si la pobresa és si no la al menys una de les causes més rellevants dels fracàs escolar...Què collons es pensen que pot fer la institució escolar al respecte? Les escoles, els instituts, són plens de gent que sap fer moltes -perquè sap moltes coses- fins i tot saben ensenyar tot això que saben, capacitat que no interessa massa els seus caps, per cert. Però fer menys pobres els seus alumnes no és una de llurs capacitats. No sé, repartim participacions de loteria?

1.  Informe Pisa: una setmana després Anna Simó demana pinya i descarta canvis immediats