Com es diu en castellà «ya me vale».....acusar un càrrec públic de cometre una fal·làcia...primer caldria estar segur de que sabem què és un fal·làcia i així sabríem perquè la seva presència invalida, des d’un punt de vista lògic, un discurs. Gairebé tots els alumnes de tercer de BUP i molts dels de primer de batxillerat que em van patir com a professor durant anys haurien detectat sense problemes la fal·làcia. En la meva antiquada, reaccionària manera de veure les coses considerava de gran utilitat proveir (ensenyar!) l’alumnat d’unes elementals eines d’anàlisi que els permetessin detectar la presència de sofismes en el discurs. Quin retrògrad recalcitrant, preferir la instrucció sobre lògica i retòrica a la «gestió de les emocions»....Segons el que podem considerar opinió dominant en la pedagogia actual, és preferible centrar-se en la gestió emocional de la frustració enlloc d’ensenyar com evitar-la. De pas, espero no ser l’únic que considera obscè l’ús d’aquest substantiu de significat relatiu a l’economia. Les emocions no es «gestionen» com una borsa de valors o una finca, es controlen.
Admeto per tant el meu error d’ahir. Quin sentit té acusar un alt càrrec de cometre la fal·làcia de la falsa causa, en concret del tipus que consisteix en passar precipitadament d’unes premisses a un conclusió obviant en les primeres la informació mes rellevant que permetria obtenir la segona de manera vàlida, quan tant el públic a qui s’adreça el discurs com el seu perpetrador estan mancats del coneixement necessari per a detectar la manca de validesa d’un raonament? D’una banda, si el senyor Director general fos conscient de que està cometent una fal·làcia hauríem d’abandonar el camp de l’anàlisi lògica del discurs i passar al camp de la reflexió ètica. No estaríem davant d´un problema lògic -la presència d’una fal·làcia- sinó d’un problema moral -la mentida-. I no em refereixo a la falsedat de la tesi defensada pel senyor Director general. Ja vaig dir que molt probablement ha hi una correlació entre el percentatge d’alumnat estranger i els resultats a PISA1. I hi ha una relació comprovada entre el nivell de renda i aquests resultats. Bé, això era abans d’ahir. Segons l’honorable Consellera del ram ara resulta que la diferències entre les notes dels alumnes nadius i els immigrants són menors que en altres comunitats. El problema és la pobresa. Segons recull el dazibao, perdó, l’ARA:
«Després de defensar el rendiment educatiu de l'alumnat immigrant, Simó ha assenyalat que "la situació socioeconòmica familiar té molt més impacte que l'origen" en les diferències entre rendiments. La consellera s'ha agafat a l'estudi que Save the Children i Esade van fer públic la setmana passada i que mostrava com, si es neutralitzava el factor socioeconòmic, les diferències de més de 30 punts que es podien donar en funció de l'origen de l'alumnat es reduïen fins als 5 punts. "Som la quarta comunitat amb més pobresa infantil", ha recordat la consellera.»
La resta, aquí: Simó defensa que les diferències són menors que en altres comunitats
O sigui que finalment el Director general mentia però no tant. En qualsevol cas, la meva opinió de que es tractava d’un problema lògic com l’acusació de que les seves explicacions eren falses (problema lògic i epistemològic) o de que era mentida (problema ètic) són irrellevants. Veritables però irrellevants. És cert que el seu discurs és fal·laciós i és cert que és fals -si més no és el que afirma la seva superior-. Explicar aquesta irrellevància requereix una certa reflexió política i retòrica.
1. Per cert, carregar el mort als immigrants no és ni tant sols una ocurrència original: Rigau atribueix els resultats PISA als nouvinguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada