Suposo que es pot considerar un progrés que enlloc de brandar un horòscop, referir un somni o revelar una profecia1, els governants diguin que es basen en estudis «científics». Una altra cosa és que entenguin allò que l’informe de torn afirmi o la natura del mateix. Caldria considerar totes dues qüestions, la saviesa dels governants -i si és convenient que en tinguin- i la solidesa dels informes pretesament científics que desenfunden sovint com si fossin la paraula de l’Altíssim. I aquest em sembla el problema. Però potser caldria ser més modestos. Abans de pensar en un hipotètic govern de savis, filòsofs o científics, saben què estan dient els professionals de la política quan esgrimeixen informes «científics»? Quan els sento apel·lar als «científics» recordo el que deia fa anys el docte professor i amic -no necessàriament per aquest ordre- Ferran Sàez en un del seus llibres quan apreciava que la democràcia occidental estava derivant cap a una forma que denominava estat «pericial» i que esdevenia més «demoscòpica» que democràtica. Em sembla una diagnosi correcta. En els nostres temps, tothom amb poder de decisió avala les que pren amb informes oportunament favorables. Sempre hi ha un informe tècnic, basat en abstruses veritats científiques que no paga la pena d’explicar al comú. Cal això, sí, consultar el resultat de la pertinent enquesta per a orientar el curs de l’acció. Potser sóc massa desconfiat, però em sembla detectar una contradicció o, potser, un menyspreu com a mínim poc democràtic en aquesta manera de procedir. Es tracta de fer-nos nostra l’opinió dels votants, sense oblidar que els considerem una colla d’imbècils. Cal fer-se amb l’aquiescència del ciutadà, però no mitjançant l’argumentació racional i l’educació, sinó a través de la persuasió basada en l’adulació. El paper que jugava la retòrica l’exerceixen avui formes degenerades de la mateixa, la propaganda, la publicitat i el màrqueting. El coneixement científic o allò que com tal se’ns presenta forma part dels diversos materials emprats per a bastir els missatges preparats als departaments de comunicació. L’informe elaborat pels experts té el mateix valor que l’horòscop, el somni visionari o la profecia. El polític que l’enarbora no té la capacitat de transmetre’n el contingut que d’altra banda el públic tampon entendria. Per tant, no cal que el polític sigui capaç no ja d’explicar sinó d’entendre les raons que fonamenten les seves decisions. Ja donem per descomptat que els votants no les entendrien.
En ocasió de l’enèsim disbarat de la Generalitat de Catalunya, la concessió de l’organització d’unes oposicions a una empresa privada (que, a més, les va subcontractar!) ja vaig observar (aquí: La burocràcia de Freedonia) que he après molt sobre política veient algunes pel·lícules. En concret, Duck soup, dels Germans Marx. Tothom recorda el per tants motius impagable consell de ministres on el premier de Freedonia, Rufus T.Firefly, incorporat per Groucho Marx, rep un informe del ministre de finances que li pregunta si el troba clar. Firefly respon: «Clear? A four old child would understand this report». I després de mirar per sobre l’informe afegeix, adreçant-se a l'ajudant que seu al seu costat «Run out and find me a four old child, I can’t make head or tail out of it». Clar que també és possible que els nens de quatre anys de Freedonia fossin més llegits que el públic actual.
1. No és cap fantasia. Hitler, per exemple, explicava al seus fervorosos seguidors els somnis reveladors que el guiaven i Reagan consultava un astròleg....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada