Se suposa que un diari – o qui hi mani, que no és el mateix- té tot el dret a decidir amb quina notícia encapçala la seva portada. Avui, 10 de setembre de 2023, els mitjans que he revisat obren amb la catàstrofe que ha patit la pobre gent del Marroc, agreujada, al meu parer, pel fet que el sàtrapa rapinyaire que els «governa» no ha pres mal. Bé. Tots no. Els responsables de redacció d’alguns mitjans troben que hi ha notícies més urgents o que mereixen més atenció: Vilaweb prefereix parlar d’un document «secret» del govern espanyol que Carles Puigdemont creu que s’ha de modificar i a continuació publica una entrevista amb la presidenta de l’ANC. Nació digital obre amb una informació sobre l’ANC i la Diada. El Nacional obre amb una notícia sobre Puigdemont i parla d’uns «espanyolistes» que han boicotejat un minut de silenci pel drama del Marroc -dit de passada, quins imbècils-. Però com moltes patologies, aquesta és encomanadissa. Dos diaris espanyols, d’entre tots els consultats, tampoc han opinat que el terratrèmol fos prou important com per a obrir edició. Així, Público obre amb un text sobre la Diada i Infolibre arrenca amb una «notícia» sobre la investidura i el debat territorial.
No avorriré un improbable lector amb cap comentari sobre el contingut dels diversos diaris esmentats. No seria just, atès que jo tampoc m’he flagel·lat llegint-los amb massa atenció. S’ho estalvio amb un resum -un munt d’imbecil·litats- i una conclusió: un dels trets més significatius del nacionalisme -de qualsevol nacionalisme- és el seu caràcter provincià. El més greu és, potser, que aquest obsessiu, pertorbat, mirar-se el melic sense pausa hagi esdevingut pràctica compartida per mitjans que es proclamen d’esquerra. Patètic.