Les definicions usuals com, per exemple, les que trobem al DIEC, s’alineen amb la tesi de Laques, la concepció purament volitiva, irracional, del valor:
Coratge: Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil.
Valor: Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Combatre amb valor. Donar prova d’un valor heroic. Un acte de valor. Tenir valor de fer una cosa, gosar fer-la.
Fermesa de cor, un enemic superior, enfrontar el perill sense por...heroisme. Sòcrates ha refutat la definició de Laques, però afirma (194a) que sovint el coratge és justament la καρτερέρησίς la persistència, terme proper a καρτερία, la fermesa. Encara que el valor no sigui exactament allò que pretén Laques, la seva exacta definició, allò que sigui αὐτό, en ell mateix, el seu veritable eἶdoς, contindrà aquesta nota. Un exemple eminent de progrés dialèctic, allò que Hegel, confirmant el que digué ell mateix sobre l’origen platònic de la seva dialèctica, denomina Aufhebung, a la vegada superació i conservació.
Serà ara Nícies a qui es demanarà una definició. El que dirà ve prefigurat per la paradoxa en la qual s’han enredat abans Laques i Sòcrates; s’accepta que, quant que virtut, el valor ha de tenir un lligam amb la saviesa, però s’arriba a la conclusió aparentment contrària de que és més valent l’ignorant que el savi, perquè demostra més coratge qui s’enfronta a un enemic superior que qui ho fa amb avantatge. En aquest punt caldria recordar que els professionals d’aquest camp, els tècnics, el paper dels quals en la reflexió platònica ja he destacat en entrades anteriors, pensen exactament el contrari. Cap teòric de la guerra ha discrepat mai de la necessitat o com a mínim de la conveniència de tenir més força que l’adversari.....1
Segons Nícies, que sí s’ha pogut pagar les lliçons del sofista, el valor és la ciència del que cal témer i del que no cal témer (194e). Cal destacar que Nícies abandona el terme emprat fins ara, ϕρόνησις. Diu ἐπιsthmh. I així com Laques afirmava el caràcter volitiu del valor, Nícies contraposa una concepció intel·lectual de la mateixa virtut. En resposta al menyspreu mostrat per Nícies, Laques negarà vehement que el valor tingui res a veure amb la saviesa2. De fet, la seva resposta, que retorna el menyspreu rebut, és prou irada3 com per incloure una contradicció. El mateix home que ha admès la vinculació de valor i saviesa objecta ara que Nícies diu una ximpleria en vincular valor i saber. Però a desgrat de que es pugui compartir la poca consideració que el brètol -però valent- Laques té per les opinions del prudent -però poruc?- Nícies, cal convenir que part del que diu és del tot assenyat. Per exemple: si donem per bona la concepció del valor com a virtut no té sentit atribuir-lo a les feres4.... ni a als temeraris:
Mai no atribuiré coratge, oh Laques, ni als animals ni ningú altre que no temi el perill per ignorància, ans l’anomenaré inconscient i boig (197a)
En un altre i essencial aspecte, la definició de Nícies respecta la ja acceptada vinculació coratge-virtut-saviesa. És valent aquell que sap què és temible i què no. En el jocós procediment dramàtic del diàleg, tan bon punt es valora de manera si més no parcialment positiva una opinió, aquesta o, millor dit, el seu defensor, rep una rebolcada. Laques pregunta sarcàstic, si cal considera que els endevins són, quant que saben el que passarà, els més valents. Cert que la pregunta força el sentit del que ha dit Nícies, i així es reconeix. Però l’al·lusió als endevins prepara la terrible acusació que apareixerà més endavant en boca de Sòcrates:
I quant a la guerra, vosaltres mateixos podeu ésser testimonis que l’estratègia serveix perfectament per a tenir cura dels afers de la guerra, tant els futurs com els de qualsevol altre temps, i que per això mateix no creu que hagi d’estar al servei de l’art d’endevinar, sinó al contrari, que en sigui la mestressa, perquè sap millor en matèria de guerra totes les coses, tant les passades com les futures. Per això la llei no disposa que el general estigui a les ordres de l’endeví, sinó l’endeví a les ordres del general... (197e-198a)
I Nícies està d’acord...Nícies, el timorat general que conduí al desastre l’expedició a Siracusa per la seva beata observança dels vaticinis...5
1. L’exemple més clàssic: les proporcions de tropes que Sun Tzu considera necessàries per a emprendre qualsevol acció. Com a mínim, era prudent. Una traducció fiable:
The art of war, traducció de Thomas Cleary, Shambala Dragon Editions, Boston-Shaftesbury, 1988
2. Em sembla destacable que Laques digui σοϕία, un terme probablement més tradicional que la sofisticada -o sigui sofística- paraula que empra Nícies.
3. Exemple de l’efecte perjudicial que les emocions d’una situació d’enfrontament produeixen en la capacitat de raciocini. O com ho refereix amb talent inigualable Jorge Luis Borges:
“Abulcásim decía haber alcanzado los reinos del imperio de Sin (de la China); sus detractores, con esa lógica peculiar que da el odio, juraban que nunca había pisado la China y que en los templos de ese país había blasfemado de Alá.”
a El Aleph, a Obras Completas. p.585, EMECÉ Editores Buenos Aires, 1974
4. De pas: sembla increïble que gairebé 24 segles després encara existeixi un tan nombrós grup de persones que confonen el respecte per la natura amb la seva moralització.....terraplanistes ecològics?
5. Veure el que ja s’ha explicat del cas. aquí: