Mai em cansaré de recordar la frase de Hans Georg Gadamer1: el contrari del -bon- gust no és el mal gust, sinó l’absència de gust. Dit això, qualsevol persona dotada d’un mínim de gust mirarà sempre Itàlia. D’allà ens arriba un insult2 inusitadament precís: Cafone.
El que sabem: Cafo fou un centurió veterà de les legions de Cèsar i, després del seu assassinat el 44 ac, fidel a Marc Antoni. Ciceró es despatxa a gust contra ell en les Filípiques, pretenent que era un dels homes més odiats pels legionaris, un personatge corrupte i rapinyaire. Diu Ciceró:
Omnes Cafones, omnes Saxae ceteraeque pestes, quae sequuntur Antonium, aedis sibi optimas, hortos, Tusculana, Albana definiunt. Atque etiam homines agrestes, si homines illi ac non pecudes potius, inani spe ad aquas usque et Puteolos provehuntur. (8a. IX)
Cavet mimis, aleatoribus, lenonibus, Cafoni etiam et Saxa cavet, quos centuriones pugnaces et lacertosos inter mimorum et mimarum greges collocavit. (8a XXVI)
Saxa et Cafo, ipsi rustici atque agrestes..., (10a XXII)
i
Cum hoc veteranus Cafo, quo neminem veterani peius oderunt.(11a XII)3
El delicat gust de Ciceró no tolerava la grolleria dels veterans com Saxa i Cafo, partidaris fidels, un cop mort Cèsar, de Marc Antoni. Recordem de passada que el text de les Filípiques se li va travessar Marc Antoni de tal manera que un cop arribat l’acord amb Octavi, el nom del “pare de la pàtria” va ser dels primers, si no el primer, que va incloure a la llista dels qui havien de ser depurats en la nova república. Tampoc sobra tenir present que Ciceró excel·lí notablement en altres camps a més del de l’oratòria. Quan malparla de la corrupció del seguidors de Cèsar ho fa amb l’autoritat d’expert en la matèria.....
Després dels preceptius vint anys de servei -això és una “mili” i la resta són punyetes- els veterans llicenciats de les legions rebien una recompensa que consistia normalment en un lot de terres. Aquest premi variava en funció dels mèrits obtinguts, I Cafo rebé un bon premi per la seva fidelitat i valor. Molts ex-legionaris esdevenien pagesos més o menys pròspers, molts altres es polien el premi en vi i putes. Sembla que Cafo va ser hàbil i va fer fortuna -o la va robar, si hem de creure Ciceró-. I d’aquí prové l’insult, producte de l’inimitable enginy popular italià, napolità, per a ésser exactes. El terme apareix al diccionari i se sol traduir per pallús o taujà (paleto, en espanyol). Però em sembla molt més exacta -i literària- l’esplèndida definició o explicació que em van donar fa molts anys: un Cafone és aquell pagès que ha fet fortuna i s’ha comprat una gran casa, un esplèndid carruatge, fins vestits de seda i unes caríssimes sabates...però, que per més que les renta i neteja, sempre hi duu adherit un bocinet de merda. Questo è un cafone...
Em sembla que sota de la burla, tenim aquí una veritable categoria social4 força freqüent. «Nou ric» és una apel·lació més tova, menys precisa. Si ens aturem a pensar-ho un moment, ho veurem. Quants en coneixem?
1. La frase completa i el seu context a la nota 2 de l'entrada "Fenomenologia del gimnàs,5": Aquí:
2. Si tenim en compte la freqüència amb la qual insultem, es convindrà en que aquesta pràctica ha estat estudiada i teoritzada de manera pobre, escassa. Recordo aquí les meves humils aportacions, sempre sota el magisteri de l’únic gran escriptor que proposà una reflexió, tot i que mínima, fragmentària, en el seu estil, al problema, Jorge Luis Borges:
Insults i manca d'estil, 2. De savis i pallassos
3. O sigui, més o menys:
Tots els Cafos, tots els Saxes, tota aquesta canalla que segueix Antoni s’adjudiquen ja les millors cases i jardins i les propietats de Túscul i d’Alba, i aquests homes grollers, si se’ls pot denominar homes i no bèsties, dominats per esperances vanes, cobdicien fins Puteoli…..
Els Saxes i los Cafos, gents rústiques i grolleres..,
Procura pels farsants, pels jugadors, pels rufians; per Cafo i Saxa, els dos ferotges i robustos centurions que ha col·locat entre la turba de comediants i comediantes....
Amb ells està el veterà Cafo, al qual odien la resta de veterans....
4. Social, no sociològica, com diuen les hordes de babaus que ens envolten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada