Convindrem en que seria preferible no haver d'insultar ningú. Però no sembla possible. De vegades, es tracta d'un mecanisme merament defensiu. Davant l'ultratge que ens infligeixen tantes conductes, no ens queda molt sovint més que el consol de degradar verbalment l'autor de la nostra misèria. Qui no ha recordat la mare d'algú veient les notícies. Ja vaig comentar en el seu moment1 la feblesa mental reiterada en que s’incorre emprant l’al·lusió a una presumpta dedicació laboral materna per a insultar (Que si puta per aquí, fill de puta per allà) amb una manca d’enginy fatigosa i fastigosa. I fa poc2 glossava l'acudit de Sánchez Ferlosio sobre l'espanyol més intel·ligent. Sempre m'ha recordat una màxima que em deien de petit: Costa el mateix fer-ho bé que malament. Des d'aquest punt de vista, posats a insultar fem-ho bé, com també caldria fer bé qualsevol altra empresa que ens imposem. Evidentment no és terreny nou, tenim l'esplèndid precedent i referent del Arte de injuriar de Jorge Luis Borges. En la linia de la seva fina anàlisi, sempre m'ha fet molta gràcia l'intercanvi de calumnies que hom atribueix a George Bernard Shaw i Winston Churchill. Es diu que Shaw envià aquesta nota:
"Li envio dues entrades per a la meva nova estrena. Porti un amic, si li en queda algun"
I que Churchill va respondre:
"Em serà impossible assistir la primera nit. Vindria la segona, si n'hi ha"
Insultar és faltar al respect, sí. Però es pot fer amb un cert estil. En una època i país on la manca de respecte indispensable per a insultar es presenta de manera constant acompanyada d'una grolleria i una barroeria insofribles, l'intercanvi d'escarnis (vostè no té amics, la seva obra no es representarà més) entre Shaw i Churchill sona a sànscrit3.
1. Sobre la prostitució. I les putes què en pensen?
2. L'espanyol més intel·ligent
3. D'aquest -esplèndid- intercanvi d'invectives corren innumerables versions (o numerables, 77000 a Google) com aquesta:
“I am enclosing two tickets to the first night of my new play; bring a friend ... if you have one."
George Bernard Shaw, playwright (to Winston Churchill)
"Cannot possibly attend first night; will attend second, if there is one."
Churchill's response
La versió de la web The Churchill project és:
"Shaw writes: “Am reserving two tickets for you for my premiere. Come and bring a friend—if you have one.” Churchill replies: “Impossible to be present for the first performance. Will attend the second—if there is one.”
Malauradament, és més que possible que sigui un intercanvi fals. Segons la web. "We are constantly asked to verify a famous exchange (...) Though it’s lovely repartee, both of them denied it."
I com a prova, se'ns diu:
Churchill’s secretary, Elizabeth Gilliatt, replied emphatically on the 16th: “I am desired by Mr. Churchill…to inform you that he considers Mr. Bernard Shaw is quite right in calling the incident to which you refer ‘a flat lie.’”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada