The human stain

Ahir, 30 d’agost de 2022, estava preparant una continuació sobre el tema de la traducció, però, i la data ho diu tot, em veig obligat a dir el següent:

L’any 2001 es publicà The human stain, de Philip Roth. La novel·la explica la devastadora caiguda en desgràcia de Cameron Silk, eminent professor de llengües clàssiques i degà d’una prestigiosa universitat, arrel d’una acusació de racisme que, tot i ser completament mancada de sentit, inversemblant, prospera i acaba amb la carrera acadèmica del professor de manera directa i amb la seva vida més endavant. Ens assabentem del drama a través de les converses que Silk manté amb un seu veí, l’escriptor Nathan Zuckerman. Els qui hagin llegit Roth sabran que, en certa mesura, aquest personatge és el portaveu del mateix Roth, això que els crítics acostumen a denominar alter ego. Dic en certa mesura perquè la novel·la s’articula al voltant de l’eix que conforma la veu del personatge i la d’un narrador omniscient, una veu externa, més habitual de la tradició narrativa. Les obres de Roth són la prova de que és possible una literatura amb tot l’aparell lingüístic i retòric de la narrativa contemporània sense produir «bodrios» il·legibles, castanyes d’avorriment oceànic disculpades en nom de l’experimentació i la modernitat, sinó llibres amens que no es cauen de les mans. En aquest sentit, i sense desvelar-lo per si algú no ha llegit el llibre, Roth no es queda en l’exposició del trajecte vital del protagonista sinó que el connecta amb gran destresa no solament amb la posada al descobert de la nova inquisició de la correcció política i de la realitat social de la qual n’és símptoma, i, a més, incorpora un veritable McGuffin digne del millor Hitchcock perquè encara que la trama es sostindria sense ell, amb ell cobra un sentit encara més ple, rotund, demolidor.

Però què diu el professor Silk per a ser condemnat a galeres?

“The class consisted of fourteen students. Coleman had taken attendance at the beginning of the first several lectures so as to learn their names. As there were still two names that failed to elicit a response by the fifth week into the semester, Coleman, in the sixth week, opened the session by asking, "Does anyone know these people? Do they exist or are they spooks?”

Philip Roth, The human stain

És a dir, en un curs de catorze estudiants, n’hi ha dos que, passades cinc setmanes, no han fet acte de presència. En la primera classe de la sisena setmana, en passar llista, Silk pregunta als estudiants si algú coneix els dos absents, si existeixen o són spooks, terme informal per a «espectre», «fantasma». Tothom que se les hagi hagut amb llistes, a la feina, a l’escola, a l’exèrcit (és on passa més) haurà viscut un episodi de «l’home invisible». I els dos estudiants absentistes són negres. Ui, perdó, afroamericans, de pigmentació intensa o com es digui ara, que no voldria ser caçat com el professor Silk. El més deplorable de tot, un cop presentada la denúncia per racisme basada en un insult inexistent a unes persones absents, no és la implacable posada en marxa de la maquinària de destrucció del personatge, sinó l’actitud covard, repulsiva, dels amics que, tot i saber que es tracta d'una calúmnia infame, no fan costat a Silk. Prenguin nota.

No coneixia el professor Joan Ollé més que per aparicions televisives i articles de premsa i entrevistes. No sóc afeccionat al teatre i em limito a acceptar que era un actor i director com a mínim notable. No puc saber si era culpable de les acusacions que van conduir a la seva defenestració com a professor d’art dramàtic, tot i que la fiscalia va arxivar la causa. Sí veig que aquest darrer fet s’ha destacat poc, amb la boca petita, en les notícies sobre la seva mort. Sí sé que tenia una posició molt contrària a la nova teodicea catalana. (qui no sàpiga què significa, que miri el diccionari). Costa no establir una connexió.

Nota bene. No hi ha cap mena de dubte de que la història està plena d’abusos, socials, econòmics, sexuals, de tota mena. No administrar amb prudència la denúncia d’aquests fets, emprar la «taca humana» a tort i a dret no li fa cap bé a la causa de la justícia, de l'emancipació. L’embruta i l’equipara a la persecució obra dels poderosos.