Un exemple eminent d’aporia de la traducció. Sein un Zeit fou traduït a l’espanyol per José Gaos l’any 1951. No em sembla correcte ni des del punt de vista intel·lectual ni ètic retreure res a un mestre que va dur a terme una tasca titànica en intentar apropar al públic de llengua espanyola tants clàssics de la Filosofia: Hegel, Fichte, Kierkegaard, Husserl, Scheler...a banda dels estudis, treballs, lliçons. I tot això en l’exili mexicà. El seu magisteri encara és més notable si pensem en la misèria de la vida intel·lectual de l’Espanya del moment, misèria casposa que en bona mesura encara no ens hem tret de sobre. Però sí es pot dir, amb tot el respecte, que la seva temptativa de dir en espanyol el que, per exemple, diu Heidegger en alemany, tot i voler «deixar en pau el lector», resulta en un text en moltes ocasions il·legible. Gaos intenta retorçar la llengua espanyola tal i com Heidegger fa amb l’alemany. La sintaxi té uns límits i en superar-los no sempre entrem en la poesia. El mateix passa amb la traducció certament difícil d’alguns termes. L’exemple més conegut. Una tesi essencial del pensament de Heidegger és la distinció entre l’Ésser (Sein) i l’existir (Dasein). A més, això que denomina Dasein presenta una estructura específica, el seu caràcter temporal, que el distingeix d’una comuna noció d’existència i també d’una comuna noció d’entitat. La raó és que, precisament, Heidegger pretén superar el que segons ell ha constituït el camí de la metafísica occidental, lligada a, obsedida per la comprensió de l’Ésser com a presència.
La solució de Gaos és traduir Dasein (i les vegades que apareix escrit Da-sein) per «Ser-ahí». Podem preguntar-nos, jo ho faig, sinó n’hi havia prou amb traduir per «existir» o per «existència», aclarint amb una nota que hem de recordar què significa el terme en el text de Heidegger. En castellà no resulta forçat substantivar un infinitiu, «el existir» i en català ens podríem acollir a l’abstracte «existència». Però no ha anat per aquí la cosa. En aquesta confusió que he esmentat entre el deixar en pau el lector i l’autor, s’han seguit fent invents notables. Exemple. Els traductors de Wahrheit und Methode de H.G.Gadamer al castellà, Ana Agud Aparicio y Rafael de Agapito diuen en una nota al text que parla de Heidegger:
Preferimos la fórmula «estar ahí» a la de «ser ahí», propuesta por J. Gaos, porque no infringe ninguna regla sintáctica del español, lo que sí hace la otra alternativa, así como porque «estar ahí» es una forma habitual de expresarse en nuestro idioma, como lo es en alemán Dasein; una traducción estilística y lingüísticamente tan forzada e inhabitual como «ser ahí» confiere al término un esoterismo, y un aura de concepto extraño, que es completamente ajena al original alemán. Sin embargo es también una traducción parcial e inevitablemente deficiente, pues en ella se pierde la resonancia ontológica del segundo término del compuesto Da-sein, aunque se conserva su significado estricto y su connotación habitual (N. del T.).”
És cert que potser “estar ahí” és menys forçat i aprofita el fet que el castellà diferencia ésser i estar, cosa que no fan altres llengües. Però també és cert que el prefix «ex» d’existir del llatí exsistere ja indica un «allà». El diccionari de la RAE recull que «existir» significa «dicho de una cosa, ser real y verdadera» que deu ser el que s’entén de manera usual per aquesta paraula. Enlloc d’emprar el terme «existir» o «existència» amb el mecanisme de la nota aclaridora, els traductors opten per la inclusió del terme «estar-ahí» ...amb una nota que pretén ser aclaridora. També cal dir que al llarg de la traducció -d’una dificultat extrema, evidentment- no els costa inventar-se algunes paraules més.
Tornant a l’obra de Heidegger, des de fa uns anys comptem amb una nova traducció de Sein un Zeit realment millorada, a càrrec de Jorge Eduardo Rivera, que va comptar amb la col·laboració de H. G. Gadamer, de Friedrich-Wilhelm von Herrmann, l’editor alemany i el mateix Heidegger. Cal dir que el text és molt més llegible, de fet, «està» en espanyol. Però recau en el vici. Ha intentat deixar en pau el lector i, a la vegada, l’autor, en declarar que hi ha termes que no es poden traduir.. deixant, per exemple, Dasein així, en alemany. Una lectura en espanyol amb termes en alemany. Segur que el que diu Heidegger no es pot dir en espanyol, o en català, o en mandarí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada