Ha fet 10 anys que vaig anotar el següent:
Antonio Muñoz Molina dedica el seu article setmanal al suplement cultural Babelia del País, dissabte 30 de juny), titulat Romanticismo del conocimiento al llibre La edad de los prodigios. Terror y belleza en la ciencia del Romanticismo de Richard Holmes (Turner, Madrid 2012). El llibre excel·leix, segons Muñoz Molina, entre d'altres motius, per la seva prosa i per destacar la passió pel coneixement i la capacitat simultània per la ciència i l'art dels grans savis del XVIII i XIX. M'interessa destacar la següent frase, diagnosi exacta de la política educativa espanyola dels darrers anys:
“En nuestro país, décadas de adoctrinamiento en la ignorancia instigado por una mafia política agresivamente analfabeta han desprestigiado y casi extinguido el amor por el saber, lo han convertido en una especie de antigualla sombría que solo es tolerable si se la reduce a unas cuantas pildoritas de colores administradas lúdicamente y con el adecuado envoltorio tecnopedagógico”
D’una banda resulta senzill constatar que el procés de destrucció del sistema públic d’ensenyament segueix a bon ritme. De l’altra i antitètica, és sorprenent comprovar que encara no han acabat amb els que intentem oposar-nos-hi. Suposo que la màfia de la que parla Muñoz Molina i la caterva d’apadrinats que viuen de la renovació pedagògica enyoren alguns mètodes d’higiene política per no haver de conformar-se amb que ens anem jubilant o morint-nos de mort més o menys natural. Per cert, què deu ser una mort no natural?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada