«L’aventura és el resultat de la incompetència»
Roald Amundsen
Sabem que l'aventura espanyola a la Xina va sortir malament. Això no va impedir que es seguís fent l'imbècil durant segles. Un episodi poc recordat és la col·laboració de l'armada espanyola en el bombardeig francès de la "Cochinchina" -tan popular als tebeos però que era un nom emprat realment- al segle XIX en el decurs de l'aventura aquest cop francesa.
Els delirants textos dels espanyols de Manila em recorden una altra "aventura", recollida en la impagable novel·leta de Rudyard Kipling The man who would be king1 portada al cine amb molta solvència per John Huston amb Michael Caine i Sean Connery com a protagonistes (sí, jo també crec que així qualsevol fa una pel·lícula). Els dos personatges principals, dos veterans de l'exèrcit anglès de l'Índia, s'internen tot sols en el remot Kafiristan per tal d'esdevenir reis d'aquelles contrades salvatges i inhòspites. I gairebé se'n surten. Les estrambòtiques declaracions dels colonitzadors espanyols -"Majestat, us conquesto la Xina amb menys de seixanta homes"- estan a l'alçada del deliri de Peachy Carnehan i Daniel Dravot, els dos agosarats sergents de llibre de Kipling. Però mentre aquests personatges són fruït de la imaginació de Kipling2, els aventurers espanyols són personatges històrics i la seva fou una iniciativa real.
La cita que encapçala aquest text és molt cruel, fins i tot per a mi. Amundsen fou el primer explorador en arribar al Pol Sud, en navegar pel mític pas del Nord-oest i en arribar al Pol Nord en avió. En la primera i possiblement la més recordada d’aquestes fites, l’expedició noruega encapçalada per Amundsen va superar la seva competidora britànica dirigida per Robert Falcon Scott, gràcies al grau de preparació, l’expertesa i el coneixement d’Amundsen. Els noruecs van arribar al Pol i van tornar amb una relativa facilitat i comoditat. Els anglesos van morir tots en el viatge de tornada, en gran part per culpa d’una sèrie de decisions desinformades, realment estúpides, preses fins i tot abans del viatge.
I encara més. Amundsen va morir anys després en una accident d’avió quan participava en una missió de rescat d’una altra expedició dirigida de manera idiota per un antic col·laborador i ara rival, Umberto Nobile. Se’n pot treure una conclusió clara, diria.
1. Força recomanable la darrera edició en espanyol, que inclou una traducció més correcta que les anteriors -inclòs el títol, «would be» no ha volgut dir mai «quiso ser»-:
El hombre que llegó a ser rey, traducció d’Amelia Pérez Villar, pròleg d’Ignacio Martinez de Pisón, epíleg d’Eduardo Peyró, Ediciones Fórcola.
2. És possible que Kipling es basés en els fets d'algun aventurer, com el naturalista -i espia- americà Josiah Harlan, que va ser a Afganistan als voltants de 1820.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada