El diccionari ens informa de què significa «aventura»:
«- Fet que s’esdevé inesperadament a algú.
- Empresa de reeixida dubtosa «
En la primera accepció ens referim a esdeveniments sobre el que no es pot tenir -massa- control. Res a dir, diríem, «mala sort»...o sí. Com digué Georges Bernanos, Le hasard est le Dieu des imbéciles. No negaré la possibilitat de trobar-se en destrets inesperats. Però es tractaria de minimitzar-la mitjançant l’atenció i la preparació. En la segona parlem de situacions en les quals el responsable es posa, voluntàriament. La frase d’Amundsen que citava ahir, l’aventura és el resultat de la incompetència, adverteix de les dues circumstàncies. No deixem sense preveure el que pot passar i no ens embarquem en empreses que no poden reeixir. Aquest capteniment treu, evidentment, encant a la noció. Preferim, des de la comoditat tan burgesa com ens sigui possible, que l’aventura que ens narren sigui desesperada, perillosa, mortal. Com a resolt partidari de la comoditat tan burgesa com sigui possible, també la desitjo als aventurers. Amundsen tornà sa i estalvi del Pol Sud gràcies a la seva minuciosa preparació prèvia, havent après a viatjar en trineu i a sobreviure al gel amb els inuit, seleccionant materials i animals adequats, triant la ruta més curta i més raonable possible... la fantasia literària es quedà amb el desastre de l’expedició de Robert Falcon Scott. Tampoc és que l’expedició noruega estès exempta de riscos. Però comparant-la amb el disbarat britànic, sembla una jornada a l’oficina o un pícnic primaveral.
Tot i això, confesso la meva debilitat per un dels exploradors més maldestres de la història, Ernest Shackleton. Es pot dir que gairebé cap de les seves empreses va sortir ni remotament bé. Però deixà motius per l’admiració. La primera nota discordant de la seva peripècia1 és el famós anunci:
«Es busquen homes: Per viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, perill constant, retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d'èxit. Ernest Shackleton 4 Burlington St.»
Encara que sovint l'anunci s'ha atribuït a Shackleton, la seva publicació al The Times o altres fonts contemporànies de Londres no s'ha pogut confirmar, com es dedueix de les discussions al respecte: antartic circle. No sembla la millor manera de reclutar personal, però es va aconseguir.
El fantàstic llibre2 de Caroline Alexander la portada del qual encapçala aquest escrit documenta amb gran rigor el viatge del Endurance, amb el complement superb de les magnífiques fotografies preses durant l’expedició per Frank Hurley. Com és sabut, el vaixell quedà atrapat en el gel i la tripulació es veié obligada a abandonar-lo abans de que el gel el destruís. Després d’haver resistit dos mesos acampats a la banquisa, Shackleton aconseguí conduir tota la tripulació sana i estalvia a l’illa Elephant, a 550 quilòmetres del naufragi. Després va navegar 1300 quilòmetres fins a Georgia del Sud, va creuar a peu els 51 quilòmetres de l’illa i va arribar a l’estació balenera noruega de Stromness. Shackleton va trigar mesos però va rescatar tota la seva tripulació que havia quedat dividida en dos grups. És a dir, Shackleton va tornar.
Un epíleg irònic, amarg. La majoria dels expedicionaris van morir en els següents mesos en la carnisseria de la I Guerra Mundial.
1. Em sembla més adequat aquest terme que «aventura». Es solen confondre i no signifiquen el mateix. La peripècia és, com l’aventura, un esdeveniment sobtat, inesperat, però amb un matis diferenciador. Segons la preceptiva retòrica antiga, la peripècia és un fet que fa retrocedir el decurs de l’acció, que hi va en contra.
2. Cito l’edició que he llegit:
Caroline Alexander, Atrapados en el hielo. La legendaria expedición a la Antártida de Shackleton. Con las impactantes fotografias de Frank Hurley, Booket, Planeta 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada