En les democràcies avançades hi ha dues tendències en el tractament legal de la prostitució, la prohibició, com ara el cas de Suècia o la regulació laboral, com el cas alemany (i, curiosament, de l’Espanya franquista...) totes dues solucions compten amb defensors i detractors entre les files dels anomenats «progressistes». No perdré un segon en considerar l’opinió que en pugui tenir la dreta, tot i que molts clients habituals hi militen i potser caldria escoltar-los...no, què va, ja sabem què volen, poder seguir anant de putes, com sempre.
Em sembla entendre que el govern espanyol pretén optar per la primera opció, la prohibició. I el discurs que justifica aquesta decisió es presenta com a feminista. Però arriben opinions contràries a la prohibició que també es defineixen com a feministes. Es dóna el fenomen que esmentava. Hom està a favor d’una o altra opinió perquè és la que es veu com a realment feminista. El que em sembla essencial és que la decisió d’adoptar un punt de vista es basi no en la reflexió racional sinó en un acte d’adscripció grupal. Crec això perquè és el que haig de creure en la meva condició de feminista (o progressista o amant del flamenco, és igual, només és un exemple). Ni tan sols és l’aplicació d’un prejudici, és quelcom previ, encara més irracional o com a mínim més irreflexiu, el prejudici implica alguna activitat mental. Però el més greu és que en casos com aquests, arriben dues postures enfrontades, antagòniques, que es presenten com apropiades. Com «triar»? Ah, clar, pensant....
El que es pretén prohibir és la «pràctica d’avenir-se, d’una manera habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre» (DIEC) 0 «Actividad de quien mantiene relaciones sexuales con otras personas a cambio de dinero.» (RAE). Em fa gràcia que la definició de la RAE recordi que l'intercanvi és "amb altres persones...". Hom caracteritza la prostitució com un intercanvi d'una prestació sexual a canvi de diners. És comú considerar amb menyspreu qui ven sexe. Són putes i ens agraden tan poc que quan hem d’injuriar algú molt odiat el considerem fill d'una d'elles. No sé si hi ha algun insult més usual que fill de puta. Davant d'una exhibició d'iniquitat moral tenim el terme a la boca de manera gairebé immediata: quin fill de puta....1. I més, quan considerem algú «llest» però amb intencions poc honorables diem que és molt puta. Quan considerem que un lloc, una institució, una empresa són desordenats, corruptes, els titllem de casa de putes. Quan algú ens perjudica, ens puteja... Tenim el terme penjant dels llavis per a injuriar.
Però si ho pensem més detingudament veurem que tothom es ven en alguna mesura. Potser no venem la nostra activitat sexual, però en venem altres. Ens venem. Més clar. Tots practiquem una o altra forma de prostitució. Més enllà de les definicions dels diccionaris el terme té un sentit més ample, més difús. Es pot fer de puta sense follar. I tots sabem què vol dir aquesta expressió tan vulgar: fem el que cal tot i que no ens agradi. Si només fos això. Fem el que cal, allò pel qual ens paguen, encara que ens degradi, ens humiliï, ens enfonsi. S0m unes putes. Què és, en conseqüència, tan molest en l’activitat que desenvolupen les prostitutes, què la fa més degradant que altres vendes? Potser el fet que implica, que consisteix en contacte físic? Possiblement. En el meu cas, el que em produeix més compassió2 és això. En un programa televisiu a les acaballes de les restriccions més severes per la pandèmia es preguntava diversos corresponsals estrangers sobre la diferent actitud respecte de les restriccions al contacte social en llurs respectius països. El corresponsal del New York Times explicà un acudit escoltat a Suïssa. Deia que els suïssos estaven farts de la imposició d’una distància física de dos metres i frisaven per tornar als cinc metres de sempre. Completament d’acord. Planyo els qui es veuen obligats a tocar algú i deixar que aquest algú els grapegi. I si a sobre és algú brut, pudent...he sentit aquest fàstic fins i tot en una baralla. Recordo el calfred, el fàstic, que vaig sentir en agafar pel coll un malparit3 que em volia «atracar». Lamento que algú es vegi obligat a mantenir contacte físic no desitjat. Però menyspreu la pretesa superioritat moral amb què els que ens hem prostituït alguna vegada considerem les prostitutes.
I una segona objecció, de caire legal. No tinc massa clar que la prohibició funcioni. Ni en aquest cas ni en molts d’altres. Hi ha una pulsió prohibicionista més «clàssica» més reaccionària que ja patíem. Ara s’hi afegeix la que aplica la moralina de signe polític oposat. Han prohibit activitats de tota mena, uns i altres. S’ha prohibit el suïcidi, la lectura, el ball, la música, les drogues. Un alcalde gallec ha prohibit pixar al mar... què tenen en comú les prohibicions? En molts casos llur inaplicabilitat.
I acabo. En realitat l’únic que volia dir és això: Les putes què en pensen?
1. Al Perú fins i to tenen el verb:«hijoputear»
2. En el sentit original de «patir amb»
3. Estava a punt d’escriure «fill de puta»...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada