Cursileria "curricular"

Per a poder parlar del discurs públic usual ens calen algunes categories que hauria preferit no haver d’emprar. En la literatura produïda en el camp de la disciplina de l’Estètica apareix el concepte de «kitsch», introduït els anys 30 del segle XX per Herman Broch i estudiat per Benjamin, Adorno i altres pensadors de l’època. No em serveix atès que segons qui l’empra, sembla designar fenòmens estètics que, tot i compartir una nota comuna, són demostracions de mal gust¹, són prou diferents entre ells. Qualifiquem de kitsch fenòmens que són cursis o «horteres»² i em sembla que no són el mateix. O potser només és una distinció de grau. Una manifestació «hortera» té un component agressiu que potser la cursileria no té. Disfressar una nena de princesa és cursi, pintar flamarades en la carrosseria d’un cotxe és «hortera».

Exemple de cursileria. El terme «currículum» ha designat de sempre el conjunt de dades personals, i els mèrits acadèmics i professionals d’una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l’obtenció d’un premi. Des de fa uns anys designa els plans d’estudis, els programes. Per alguna raó, els cursis que redacten i sóc benèvol amb el verb, els programes d’estudis, han decidit que ara el que s’estudia -més benevolència- als centres educatius és un currículum. O pitjor, perquè afegint encara més ignorància a la cursileria, diuen «currículums»...-llegeixo el «palabro» i m’augmenten les diòptries.... nominatiu plural neutre de la segona declinació: curricula, cony.

No. Les disciplines tenen programa. La seva transposició acadèmica (un altra paraula proscrita) es reflecteix en plans d’estudis. Però l’alarmant no és que una expressió sigui més o menys cursi per se. L’alarmant és la inanitat intel·lectual que denota.

1. En el fons el mal gust no existeix. Diu -al meu entendre amb encert- H.G. Gadamer que el contrari del bon gust no és el mal gust, sinó l’absència de gust.

2. Quim Monzó, per a mi autoritat en la llengua catalana, diu que «hortera» en català es diu «saltataulells». I literalment és així. El terme castellà significa, originàriament el mateix: dependent de botiga.