武士 の 孤独 Bushi no kodoku

武士 の 孤独 Bushi no kodoku

Quadern d'autodefensa

divendres, 8 de juliol del 2022

De putes i llibres

 


En el seu interessantíssim Una historia de la lectura1, Alberto Manguel dedica un capítol a les diferents formes que ha adoptat el llibre. I destaca amb raó la figura de l’insigne editor Aldo Manuzio. No solament se li deu el rescat d’una ingent quantitat d’obres gregues, la reunió d’una gran quantitat d’erudits per a treballar-hi o les millores introduïdes en l’art tipogràfic, sinó, sobre tot, la invenció del concepte de llibre de petit format (in octavo), el que en diríem de «butxaca» posteriorment. Manuzio va popularitzar les edicions de llibres en format més petit -i més barat- del que s’havia editat fins aleshores. Ja es podia dur els llibres amunt i avall, i se’n podien comprar més. Qui hagi estat en la situació d’haver de triar què comprar en una llibreria en funció del pressupost disponible ho deu a Manuzio. Per a bé, hi ha edicions que et pots sufragar, i per mal, hi ha tant per comprar que apareix el neguit.

He dedicat dues entrades a la prostitució. He provat de dir que és un d’aquells assumptes en els quals es fa difícil separar-se de la monumental hipocresia amb la qual sol ser abordat a l’hora d’opinar. Em va semblar graciós quin exemple posa Manguel per a destacar l’èxit de la tasca editorial de Micer Aldo Manuzio:

Una muestra de su popularidad es la mención hecha en 1535 en la “Lista de precios de las putas de Venecia”, una guía de las mejores y peores profesionales que se ofrecían en la ciudad, en la que se advierte al viajero sobre una tal Lucrezia Squarzia, «que dice interesarse por la poesía» y «lleva consigo una edición de bolsillo de Petrarca, Virgilio y, a veces, incluso Homero.»

És a dir, les edicions d’Aldo Manuzio eren tan reconegudes que fins i tot s’esmenten en el molt popular i suposo que útil, Tarifa delle puttane di Venezia de 1535.

Potser els venecians del segle XVI eren una mica menys llepafils que nosaltres. I això que dic no significa res més, no és una presa de partit sobre la qüestió.

1. Una historia de la lectura, Alianza Editorial y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid 1998, p. 154.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada