La cortesia

Una noció fonamental en la cultura i pensament japonesos és el礼儀作法 (reigisaho, llegit amb g sonora, «gui»), terme que es pot traduir per «etiqueta», segons ens fixem en el seu aspecte més formal, el rígid conjunt de normes, rituals i convencions que cal seguir en la interacció social o «cortesia», en el seu sentit més profund, la intenció que ha de regir el tracte amb els altres. El meu primer contacte amb la noció va ser en començar a practicar 空手 (karate), fa un munt d’anys. En un lloc on s’ensenya un art marcial, en aquest cas Karate, un 道場, (dojo, literalment «lloc de la via») no un «gimnàs», sol estar penjat a la paret el text del 道場 訓 (Dojo Kun o «Codi del Dojo»). Aquest text no és el mateix en totes les escoles de Karate, cadascuna n’ha fet la seva versió. Però en totes té un paper central el 礼儀作法 (reigisaho). És potser una de les coses que més sobta un occidental que hi entra per primer cop. Com pot ser que s’insisteixi tant en la cortesia en un lloc on, amb perdó, volen les hòsties amb gran freqüència?

Aquest codi es recita en veu alta abans i després de cada entrenament. El que jo he repetit els darrers 44 anys és l’establert per l’Associació Japonesa de Karate (JKA), escrit pel fundador del Karate contemporani, Funakoshi Gichin. Els seus cinc preceptes són:

一丶人格完成に努めること。

一丶誠の道を守ること。

一丶努力の精神を養うこと。

一丶礼儀を重んずること。

一丶血気の勇を戒むること。

I una traducció més o menys vàlida diria:

Sobre tot, intentem perfeccionar el caràcter

Sobre tot, siguem lleials i sincers

Sobre tot, tractem de supera-nos

Sobre tot, respectem els altres

Sobre tot, cultivem l’autocontrol

El quart precepte 一丶礼儀を重んずること。demana, exigeix, literalment, 重んずる (Omonzuru) honorar el 礼儀 (reigi ) la cortesia, l’educació». La nostra traducció (respectem els altres) no és literal, però sí molt ajustada.

L’aparent paradoxa japonesa, als ulls d’un europeu, és que la ferocitat de la seva tradició guerrera inclogui una escrupolosa atenció al respecte. No es tracta només de les «bones maneres» que es mantenen en tota societat feudal, sinó d’un codi de conducta que a més de l’honor exigeix la cortesia. Durant molt anys vaig intentar fer veure els meus alumnes que el tracte amable era una condició per a la vida social. Però haig de dir que, normalment, he vist que la cortesia es sol confondre amb la feblesa, amb la pusil·lanimitat. Si ets educat ets un tou. Potser caldria que tots els qui ho veuen així passessin una estoneta amb un japonès que t’arrenca el cap de les espatlles d’una hòstia, això sí, saludant-te abans i després de fer-ho amb una cortès reverència.