Ramon M. docte professor i amic -no necessàriament en aquest ordre-, em fa arribar aquest notable text del Generaloberst Kurt Von Hammerstein-Equord Von Hamerstein sobre el seu ús de la navalla de Hanlon (“Never attribute to malice that which is adequately explained by stupidity»- . Mai atribueixi a la malícia el que s’explica adequadament per la estupidesa.) per a classificar els seus oficials:
«Divideixo els meus oficials en quatre grups. N’hi ha d’intel·ligents, diligents, estúpids i ganduls. Normalment es combinen dues característiques. Alguns són intel·ligents i diligents -el seu lloc és l’Estat Major-. El següent grup és estúpid i gandul -són els 90% de tot exèrcit i són adequats per a tasques rutinàries. Algú que sigui intel·ligent i gandul està qualificat per a les tasques de lideratge més elevades, perquè posseeix la claredat intel·lectual i el componiment necessaris per a les decisions difícils. Cal estar alerta amb algú que sigui estúpid i diligent -no se li ha de confiar cap responsabilitat perquè només produirà sempre perjudici.»
Puc oferir una classificació de l'oficialitat més propera i, per tant, més "berlanguiana". Quan vaig ser a l'exèrcit espanyol em van fer passar tres inacabables mesos a la "Academia de Artillería" a Fuencarral, Madrid. El cap de la bateria on estava destinat era a la vegada el nostre professor de Tir i el de "Formación moral y militar" assignatura que té un nom que es pot considerar un autèntic oxímoron (moral Y militar....) Es deia, ojo al dato!, Capitán Guerrero....
El tal Capitán Guerrero era bona persona i tot i que quequejava lleument, sabia fer una classe i explicava uns acudits memorables. En una classe de "formación moral y militar" ens va explicar el següent:
"El año que viene ustedes estarán en algún bar de oficiales. Allí hay que contar chistes, lo que les servirá para saber de qué arma son los que estén allí: Si ustedes cuentan un chiste y se ríen a la primera, cuando lo cuentan, s0n artilleros o ingenieros. Se ríen porqué lo han entendido o por educación. Si se ríen a la segunda, o sea, no cuando lo cuentan, sino luego, cuando lo explican, son de caballería. Y si se ríen a la tercera, que no es cuando lo cuentan, ni cuando lo explican, sino mucho después, cuando lo entienden, son de infantería"
No puc traduir l’acudit, atès que en català no distingim entre «contar» i «explicar» i sense aquesta distinció no té cap gràcia.
Un anys i mig després, destinat ja com a alférez al Grup d’artilleria de la Brigada Urgel 21, a Sant Climent de Sescebes, vaig comprovar que tenia prou raó. I ja en la vida civil he comprovat que fent els canvis d’adscripció oportuns, la classificació també funciona: els qui riuen a la primera, a la segona, a la tercera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada