武士 の 孤独 Bushi no kodoku

武士 の 孤独 Bushi no kodoku

Quadern d'autodefensa

dijous, 30 de novembre del 2023

La mania de prohibir, 1

 

Llegeixo The coddling of the american mind1 de Greg Lukianoff i Jonathan Haidt, empès per una citació que en feu Juan Soto Ivars en un xerrada telemàtica2. D’entrada destaca l’al·lusió del títol a un altre llibre que en el seu moment tingué un gran ressò, Closing of the american mind3, d’Allan Bloom. L’edició espanyola del llibre de Bloom es va publicar amb el títol canviat -aquest persistent costum segueix ben viu-, El cierre de la mente moderna. Per mantenir l’al·lusió, el llibre de Lukianoff i Haidt es titula, a Espanya, La transformación de la mente moderna, traducció que desorienta del tot el possible lector. La versió espanyola del títol del llibre de Bloom ja induïa a confusió, canviant american per moderna, la del llibre de Lukianoff i Haidt, veu, dit en l'argot del poker, la confusió i la dobla. Segueix amb el canvi del terme american per modern i, a més, distorsiona del tot la resta del títol. Coddling significa, entre d'altres coses, mimar, tractar amb -massa- tendresa. El diccionari de la Cambridge University aclareix: to treat with great care, like an invalid... el que no significa mai és transformar.

Tot i les notables diferències entre ambdós llibres, es pot copsar una comuna posició crítica sobre els efectes negatius de determinada concepció de l'educació superior nord-americana en la formació dels estudiants i de retruc, en la democràcia. La visió de Bloom era notablement més pessimista. La supressió de l'estudi de les obres mestres del Cànon occidental per la influència del pensament postmodernista significava, segons ell, la fi de la nostra cultura, el "tancament de la ment". Lukianoff i Haidt són menys apocalíptics, tot i que parlen d'una generació abocada al fracàs per culpa de les preteses bones intencions i males idees aplicades en la seva educació.

Ja tornaré en el seu moment sobre el que considero l'eix del llibre de Lukianoff i Haidt, la destrossa que l'exacerbació del politically correct està produint en l'educació superior nord-americana. Em fixo ara en una qüestió prèvia: la histèrica tendència prohibicionista que sembla imperar en l'àmbit educatiu. Com he tractat d'explicar en referència al nefast retorn de la censura, (aquí:) assistim en el nostre temps a una veritable reduplicació del fenomen. De la mateix manera que ara tenim dues censures que avancen en la mateix direcció i sentit contrari, tenim dues tendències a la prohibició que s'ordenen de manera anàloga. Censura i prohibicionisme de dreta i d'esquerra.

A l'inici del llibre, Lukianoff i Haidt expliquen el delirant cas de la prohibició del fruits secs en l'escoles de Califòrnia. Segons sembla, atès que hi ha nens que pateixen intolerància als cacauets, es va començar prohibint-ne el consum a les escoles i s’ha acabat prohibint tots els fruits secs, per a estupefacció d’uns pares que duen els nens a alguna d’aquestes escoles. El petit detall sense importància de que la majoria de nens no tinguin ni intolerància ni al·lèrgia als fruits secs no desanima les protectores autoritats educatives en la seva creuada salvífica que té com a intenció acontentar les tendències hiperprotectores d'una gran part dels pares d'alumnes. Tampoc es considera rellevant la diferència entre una al·lèrgia, potencialment letal, i una intolerància, menys perillosa i, en molts casos, superable. En aquest sentit els autors refereixen un experiment -la correcció política els fa dir un «estudi»- consistent en retirar els cacauets de la dieta d’un grup de nens i administrar-ne una petita quantitat continguda en un dolç a un altre grup. Els resultats foren aparentment paradoxals. La intolerància als cacauets es va disparar en el grup que no consumia i pràcticament no apareixia en el grup que en menjava. Una paradoxa, com he dit, aparent. El sistema immunològic dels nens aprèn a reconèixer la «nova» proteïna i ensinistra l’organisme per tal de poder assimilar-la. No es pretén que s’hagi d’administrar substàncies potencialment nocives a ningú (bé, a ningú...). Però l’exacerbada pretensió de minimitzar els riscos, en aquest cas, els alimentaris, als quals es poden enfrontar els nens i els joves no produeix persones més sanes, sinó més fràgils. En aquest sentit suposo que ens hauria de sorprendre que l'espècie humana continuï existint si durant mil·lennis ens hem alimentat de substàncies tan pernicioses per a la nostra salut. Un exemple. Com pot ser que quedin europeus o àrabs si el blat, farcit de verinós gluten, ha estat la base de llur alimentació durant segles?

En qualsevol cas, apart del fenomen prou inquietant de la hiperprotecció, em crida l'atenció l'afició desmesurada a demanar prohibicions que té una part de la població a la qual no considerem, d'entrada, dotada de tendencies autoritàries.


1. The Coddling of the American Mind: How Good Intentions and Bad Ideas Are Setting Up a Generation for Failure Penguin Press, New York 2018

En espanyol: La trasformación de la mente moderna Deusto, Barcelona 2019

2. Es pot recuperar la xerrada aquí:

https://fundacioepisteme.cat/2023/09/28/el-humo-perjudica-seriamente-la-educacion/

3. Closing of the American Mind: How Higher Education Has Failed Democracy and Impoverished the Souls of Today's Students Simon & Schuster New York, 1987

En espanyol: El cierre de la mente moderna Plaza & Janés, Barcelona 1989

(No és el tema que m'ocupa, però alguna vegada caldrà provar d'escatir perquè es pot considerar que "modern" tradueix "americà"....)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada