La tempesta bianual provocada per la publicació dels resultats de l’informa PISA ja amaina. Cal reconèixer però que en aquesta edició ha tronat amb més força i que el retorn a l’actitud normal sobre temes educatius de la classe política, la premsa i l’opinió pública, actitud que rep el nom tècnic «tantsemenfotisme» està essent una mica més lent del que és habitual. Discrepo amicalment de companys de feina que hi veuen senyals d’un possible canvi en la direcció de l’educació del país. Em fa l’efecte que un cop passat el momentani i més que raonable cabreig provocat pels resultats dels nostres «estudiants», la cosa es calmarà i es prosseguirà amb pas segur cap a la culminació definitiva del pla endegat als anys 90 amb la LOGSE, acabar d’una vegada la demolició de l’ensenyament del país per part de nacionalistes i socialistes. Sé que resulta malèvol col·locar els dos termes tan a prop, però tampoc incorro en cap falsedat.
En les assortides reaccions públiques al desastre també hem assistit a una novetat prou interessant. La primera resposta dels responsables de la cosa ha estat més creativa de l’usual. El Sr. Director general de centres públics ha trobat un culpable nou, abans de tirar de la ja desgastada lletania de la «manca de formació del professorat». No cal patir. Ahir mateix, dies després de l’escàndol inicial aquesta barreja entre el DOGC i Il Popolo denominada ARA ja desenfundava amb còlera justiciera contra els inútils professors d’aquest país. Digueu que sí, caram, que sempre funciona...
Tornem a la brillant intervenció del senyor García Plata. En la seva sàvia opinió el resultats catalans a PISA són dolents perquè tenim molts nens immigrants -perdó «nouvinguts»- i pobres –perdó de nou, «desafavorits»-. L’afirmació del representant del Departament és en essència, certa. El nostre sistema acull -per dir-ho d’alguna manera- molts nens immigrants i un encara més alt nombre de nens de famílies pobres. La fal·làcia, que no falsedat, i el cinisme de defensar-la (suposant tal capacitat en un individu tal), rau en la correlació entre condicions socials, econòmiques i culturals d’una banda i resultats paupèrrims en unes proves tan senzilles. Dit sigui de pas, recomano la consulta de tipus de preguntes competencials que es fan als nens en les proves PISA, per exemple, aquí: Items liberados PISA 2022. Es parla poc o gens d’aquesta qüestió. I la raó és clara: si la ciutadania fos conscient de les preguntes per a parvulets de què consten les proves i amb les quals fracassa un percentatge tant alt dels nois i noies de 15 anys, potser el cabreig col·lectiu seria encara major. Duraria 15 dies i no pas 7. Això en el cas de que els ciutadans entenguessin i sabessin respondre les preguntes, si mes no amb una mica més d’eficiència que els illetrats dels seus fils, que potser és demanar massa. Cal insistir en que el senyor Director General incorre en una fal·làcia, no en una falsedat. És evident que un percentatge molt alt d’alumnes immigrants ha de tenir un efecte en els resultats. I encara és més evident que la pobresa influeix en una mesura altíssima en els resultats escolars, els de les proves PISA i els de totes les altres. Precisament és un factor que els successius informes PISA no ha deixat d’assenyalar edició rere edició. No deixa de tenir un cert to sarcàstic que sigui l’OCDE la que mostri preocupació pels baixos resultats obtinguts pels alumnes de les famílies amb la renda més baixa,...en versió local els encarregats de la secció «fariseisme educatiu» són la inefable Fundació Bofill i... ESADE! De traca.
Quin és l’error, si el senyor Director General no diu cap falsedat? L’ús de la fal·làcia de la falsa causa. La veritat és que encara que no tinguéssim alumnes immigrants ni pobres els resultats seguirien essent calamitosos. No «mediocres» com sento que diuen algunes persones de bon cor. I tots sabem perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada