武士 の 孤独 Bushi no kodoku

武士 の 孤独 Bushi no kodoku

Quadern d'autodefensa

dimecres, 11 de juny del 2025

Sobre la insignificància nacional

 

L’any 1971 el gran Simon Leys, escriptor per qui professo una admiració o, millor, una veneració profunda, va publicar Les habits neufs du president Mao. No és, ni de bon tros, el seu llibre que més m’agrada. Tot i que segurament és el més important, per així dir.

Cal deixar per a una altra ocasió la glosa del llibre1. El motiu d’aquesta entrada es troba, però, en el llibre. El següent text s’inclou al pròleg. Cito la versió espanyola, El traje nuevo del presidente Mao, Crónica de la Revolución cultural, Ediciones El Salmón, Alacant,2017:

Si hay algo de lo que está impregnado un belga es de su insignificancia. Esto, a cambio, le proporciona una libertad sin parangón, una deferencia sana, una impertinencia sosegada que roza la inconsciencia. La hormiga carece de escrúpulos a la hora de caminar por el pie del elefante (…) el belga es una suerte de bufón de la corte: cómo sabe que lo que va a decir no va a traer consecuencias, puede permitirse no callarse nada.

- Parecería que la disidencia le es connatural. ¿A qué lo atribuye?

- Yo soy de origen belga y por lo general mis desdichados compatriotas desarrollan, prácticamente desde la cuna, una hostilidad instintiva ante la autoridad. No hay olvidar que, en efecto, en Bélgica las autoridades gubernamentales, estatales, institucionales y políticas son de una estupidez atroz, y que su carácter dañino y su arrogancia son directamente proporcionales a su estulticia. (…) De hecho, comparadas con nuestras experiencias en Bélgica, la peores pesadillas de Kafka parecen más bien cuento de hadas.”2

Em fa l’efecte -menteixo, n’estic convençut- de que el que dius Leys sobre les autoritats belgues és del tot extrapolable. No és la seva opinió sobre els polítics belgues el que provoca la necessitat de comentar la cita. És, òbviament, la seva demolidora opinió sobre «ser belga», el ser dels belgues, el «belga en si», l’universal belga, el belga a priori, és a dir la seva pretesa naturalesa, essència, la «belgicitat»..... Leys es tan poc patriota com intel·ligent. I no pot ser d’una altra manera. El patriotisme i la intel·ligència -i la decència..- són magnituds inversament proporcionals. I no és només l’opinió d’un ignorant com jo, com vaig tractar de prova ja fa un temps, en una entrada de títol pleonàstic: Patriotes, pocavergonyes, canalles, depravats

Segons Leys, els belgues saben que són insignificants. D’acord. Del tot. Tan insignificants com els tailandesos, els peruans, els espanyols..i, sí, sí, els catalans...amb la diferència crucials que tots els «pobles» esmentats no semblen saber-ho. I tampoc deuen tenir clar que poden dir el que vulguin perquè la seva manca de rellevància els ho permet. I aquesta és la única raó. A ningú l’importa el que hagin de dir. Tampoc sobraria que agraïssin que les coses siguin així. Si algú parés atenció a les imbecil·litats que sovintegen el discurs públic català potser es veuria temptat de prendre mesures.  

1. Suposo que és sabut que Leys fou a bastament vilipendiat per la intel·lectualitat francesa a causa de la precisa i veraç descripció que feia de l’autèntica naturalesa de la Revolució Cultural de Mao. Leys, que a diferència dels maoistes de saló parisencs i dels «sinòlegs» de guàrdia, parlava i llegia xinès -i sí havia estat a Xina, detall no massa menor- documenta amb exactitud el darrer dels infames, sanguinaris, complots de Mao per liquidar qualsevol mínima dissensió i mantenir-se al poder per a seguir abusant -en tots els possibles sentits del mot- de les persones que l’envoltaven i massacrant els desgraciats xinesos.

2. Entrevista a Le Figaro, 2008, citada per Jean Bernard-Maugiron a Pierre Ryckmans, alias Simon Leys. El fuego sagrado de un espíritu libre, p.12.


 


1 comentari:

  1. https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/brusselles-territori-perdut-deuropa/

    ResponElimina