Encara sobre immigració i delicte

 

Atesa l’actual velocitat de transmissió de missatges, és molt possible que el gravíssim intent de pogrom de Torre Pacheco sigui oblidat per altres informacions. I en part no pot ser d’una altra manera atesa la magnitud dels escàndols que no deixen d’aparèixer. Però encara que resulti molt difícil mantenir l’atenció, caldria fer-ho. En part per motius d’oportunitat política el cas ha estat molt present als mitjans i es pot admetre una actuació prou ràpida dels poders públics. És obvi que al govern espanyol li ha anat molt bé tenir munició per poder acusar l’oposició conservadora de connivència amb la ultra dreta. I no diria que no tingui raó, si més no en part. Però podem témer que, passat l’efecte demoscòpic, es posi el focus en altres qüestions. El resultat d’aquesta manera de procedir ens resulta familiar. Aquesta mena d’incidents passaran a ser incorporats al conjunt de la coses que passen. I deixaran de tenir l’efecte terrorífic que no haurien de perdre. La immigració no perdrà, en canvi, el seu caràcter de problema greu.

I en aquest sentit resulta rellevant seguir amb el problema de la tant difosa com inexacta afirmació de la relació entre l’increment de immigrants i el de delinqüència. Si ens fixem en Catalunya, el que es pot deduir de les dades de les que disposem, en el problema de la relació entre la criminalitat i la presència d’estrangers el cas català és lluny de la situació general que mostren les dades acumulades de tot l’estat.

L’any 2002 havia a les presons catalanes 5.000 convictes de nacionalitat espanyola i 2.000 estrangers a les presons catalanes. El nombre d’espanyols empresonats augmenta fins als 6.000 l’any 2009. En aquell any, els presos estrangers són poc menys de 5.000, per a un total de gairebé 11.000. Des d’aquell any la xifra de presos espanyols no ha deixat de baixar. Entre 2012 i 2016 la xifra dels estrangers també baixava, en una proporció similar. Però des d’aquell any, no ha deixat d’augmentar, fins l’any 22, l’any del sorpasso: 3994 espanyols per 4048 estrangers. Més convictes estrangers que espanyols. No tinc dades posteriors, però res fa pensar en un canvi de tendència. Repeteixo la comparació feta fa uns dies amb les dades espanyoles. A Catalunya hi vivien l’any 22 7.792.611 persones. A 1 de gener del 23 constaven 1.361.981 residents estrangers. Mostrem-ho amb més claredat:

		reclusos
Total Població	7.792.611	8042
Població espanyola	6.430.630	3994
Població estrangera	1.361.981	4048

No estaborniré l’improbable lector amb una nou allau de xifres i percentatges perquè està prou clar amb una simple proporció:

Població espanyola: 82,52% - reclusos: 49,66%

Població estrangera: 17,48% - reclusos: 50,34%

Així doncs a Catalunya es trenca l’equilibri estatal entre percentatge de població total i població reclusa considerats segons procedència. Una fracció de menys del 18% aporta més del 50% dels reclusos.

L’altre aspecte a considerar és, recordo, si la taxa de delinqüència ha augmentat al ritme amb que ho ha fet la immigració. Si es consulta l’excel·lent recull estadístic que ofereix el cos de Mossos d’Esquadra, per exemple aquí:, es pot comprovar, de nou, que no és així. La taxa de criminalitat no augmenta, fins i tot disminueix en alguns tipus. L’especificitat catalana és la molt major velocitat amb la qual s’està produint la substitució dels delinqüents de producció autòctona pels importats. Lamentable, sí, però exacte. I negar-ho no duu enlloc.

No hi ha manera de predir si aquest serà el cas a la resta de l’estat, sobre tot en aquests llocs on, segons s’ha dit amb una manca de respecte per les dades que no és més que una mentida repugnant, els pobres ciutadans nadius són assaltats pràcticament cada cop que surten de casa. Una de les frases més decididament falses -i subnormals, ho sento- que he sentit l’ha perpetrat un alt càrrec de Vox a Múrcia en dir que els murcians no es pregunten si els robaran sinó quan els robaran. Cap localitat de Múrcia està ben situada en el rànquing de criminalitat estatal, que encapçalen, altres localitats (algunes turístiques, òbviament). I, sense sorpresa, hi ha cinc poblacions catalanes en el Top Ten:

Les dades són les que són. En alguns llocs de Catalunya la probabilitat de ser víctima d’un delicte són molt més elevades. I, lamentablement, la de que el responsable de l’atac sigui estranger també. Ens podem preguntar si les properes convocatòries de cacera de magrebins tindran lloc a Catalunya. Perquè la crida s’ha fet des d’aquí. Si més no, la policia ha detingut un individu a Mataró acusant-lo de difondre la convocatòria per Telegram. Pel que s’ha vist és un tipus que sempre va amb roba militar i que no va ser admès per fer de segurata. Patètic...però l’aspecte risible d’aquesta mena d’arreplegats no és, no ha de ser motiu d’alleujament. L’òrgan demoscòpic de la Generalitat pronostica una forta pujada de la intenció de vot de Vox i d’Aliança Catalana: en el pitjor dels casos un 18% de vots i 25 escons. No és AfD, de moment. Però els va força bé. Hi ha altres senyals alarmants, com una recollida de signatures en l’inevitable Change.org exigint més «seguretat» a L’Hospitalet o algunes manifestacions ultres precisament a Mataró. No es pot oblidar que el percentatge de població immigrada a totes dues ciutats és tant o més alt que Torre Pacheco (al voltant del 30%(. Com a Rocafonda, Mataró, elevat pels mitjans progressistes a exemple d’integració, pel fet poc usual de ser on ha nascut i crescut el nou ídol del Barça, noi de procedència africana exaltat per molts individus que no tenen cap problema en titllar de negre de merda un jugador del Real Madrid, de la mateixa manera que seguidors del Madrid que idolatren el seu jugador negre li digueren de tot menys guapo a la figura culé. Fa poc temps la RAE admeté com a nova entrada al seu diccionari en la categoria de neologisme el terme aporofobia, que posà en circulació Adela Cortina els anys 90. És un encert quant que designa un concepte que podem entendre i emprar per a designar una realitas, en aquest cas l’odi al pobre, al desvalgut. El mateix estúpid que es deixa més de 100 euros en una samarreta amb el nom de Lamine Yamal, escup l’expressió puto moro a les primeres de canvi.