Sobre els comitès d'experts

 

Ja s’han pogut sentir opinions entenimentades -poques, la major part del que he sentit o llegit sembla dit o redactat per persones que no millorarien els resultats- sobre el que les nostres autoritats pensen fer per a revertir la situació del nostre sistema¹ educatiu que posen de manifest, per sorpresa de pocs, suposo, els resultats de les proves PISA. Reconec que el brogit ha estat una mica més durador que en d’altres ocasions però, si no estic errat, ja va de baixada. És el propi d’una època en la qual els discursos públics han de tenir la durada d’un missatge de text telefònic curt i la seva densitat conceptual. El que es trigui en llegir 140 caràcters, i a una altra cosa. Sobre el que s’ha dit tampoc no podem destacar cap sorpresa. Els diversos elements de l’aparell ideològic del govern ja han regurgitat l’habitual corrua de llocs comuns i mentides prefabricades per a l’ocasió: la formació inicial dels docents, la manca d’innovació,.... acompanyades aquest cop, no per primera vegada però sí amb més força, per les infàmies sobre l’excés d’immigrants i pobres que patim. Per tal de no insistir, remeto a explicacions prou precises, com ara la que ofereix el docte professor i amic -no necessàriament en aquest ordre- Joan Nonell, amb un títol d’una exactitud mil·limètrica: Perseverant en l’error, que em sembla molt oportunament irònic. El verb perseverar conté un matis positiu, significa persistir en una manera d’obrar en vistes de l’obtenció d’un bé. En el cas que ens ocupa el verb exacte -no irònic- seria entossudir. S’han seguit unes directrius polítiques molt determinades i la solució als seus resultats execrables és reblar el clau. Un quixotesc Sostenella y no enmedalla de manual. En l’anterior entrada ja vaig opinar sobre les mesures que s’havien anunciat. No insistiré, només recordaré de nou que cap d’elles té un veritable contingut didàctic (estava a punt d‘escriure acadèmic, quin carca...).

La discussió ha virat ara cap a la composició dels comitè d’experts que ha rebut l’encàrrec d’assessorar el govern. La llista dels seus membres ja ha estat glossada amb profusió. No cal insistir en l’evident arbitrarietat del criteri de selecció, en la presència de sospitosos habituals o en l’absència de veus alternatives al discurs pedagocràtic dominant. Torno a la intenció inicial d’aquest blog per a practicar la crítica del discurs públic i publicat, l’autodefensa del subtítol. Abans de -o més enllà de- una necessària impugnació de la llista dels components d’aquesta mena de consell àulic que ens ha d’il·luminar per a millorar els resultats de les proves PISA, hi ha un fet al qual no s’ha prestat, crec, prou atenció. Hom dona per suposat que les mesures polítiques tenen una base tècnica proporcionada pels experts al servei de l’administració. Aquestes mesures han donat un resultat patètic. No sembla que es demani comptes a ningú. Però en un moviment que no pot ser interpretat més que com una desautorització dels experts de la casa, es crea un comitè per tal d’oferir respostes fins ara suposadament no trobades. Aquesta intenció sembla demanar que aquest comitè sigui extern. Però és clar que no ho serà. I no dec ser l’únic en detectar la inconsistència, la contradicció flagrant. Es nomena un comitè extern però format per persones que ja tenen alguna responsabilitat educativa. Que tenen, per tant, alguna responsabilitat en el desastre. Suposo que deu ser tècnicament inviable nomenar persones de les qual caldria, a la vegada, prescindir. O en el fons és que tant se’ls en fot.

 1. Sistema és segons el DIEC un «Tot orgànic, conjunt les parts del qual estan coordinades segons una llei i contribueixen a un determinat objecte». Igual no seria la paraula a emprar per a designar el garbuix regentat, per a dir-ho d’alguna manera, des de Via Augusta.