Sobre la noció de consentiment

 Homo sum, humani nihil a me alienum puto 

Terenci

Val a dir que la única informació a la qual presto atenció real aquests dies és la relativa a la quantitat de morts del terratrèmol de Turquia i Síria, constatant amb desolació que la xifra vaticinada pel servei meteorològic dels Estats Units el primer dia -més de 10.000- és correcta....Però em crida l’atenció un debat que com tants d’altres en el nostre temps està viciat per la ignorància supina i l’analfabetisme abismal d’alguns dels participants.

Segons el Diccionari de la llengua catalana (DIEC):

«1 1 v. intr. [LC] Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent.
1 2 v. tr. [LC] Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No consentiré cap altra discussió.

2 v. intr. pron. [LC] Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, una batzegada, etc. En omplir el càntir a la font, ha topat amb l’aixeta i s’ha consentit. Amb un canvi de casa és difícil que un moble o altre no es consenti.»

I segons el Diccionari de la llengua espanyola (RAE):

“1. tr. Permitir algo o condescender en que se haga. U. t. c. intr.

2. tr. Mimar a los hijos, ser muy indulgente con los niños o con los inferiores.

3. tr. creer (‖ tener algo por cierto).

4. tr. Der. Otorgar, obligarse.

5. tr. Der. Arg. Acatar una resolución judicial o administrativa sin interponer contra ella los recursos disponibles.

6. tr. p. us. Dicho de una cosa: Soportar, tolerar algo, resistirlo.

7. prnl. p. us. Dicho de una cosa: Resentirse, desencajarse, principiar a romperse. El buque se consintió.”

Si excloem la segona accepció del DIEC i la setena de la RAE, que refereixen un sentit del verb aplicable a objectes, veurem que consentir significa: rendir-se, permetre, tolerar, condescendir, atorgar, obligar-se (un mateix), acatar,... el tret comú de totes aquestes accepcions es podria entendre en termes de cessió, de submissió. I això és el que ha significat sempre consentir, és a dir, deixar fer, deixar-se fer per incapacitat per a la resistència. El consentiment és submissió. Pot, per tant, aquesta acció -o millor, aquesta renúncia a l’acció- ser el nucli conceptual d’una norma que pretén protegir les dones -o qui sigui agredit- de les agressions sexuals dels homes -o qui sigui l’agressor-? No sembla més aviat que establir el consentiment com a criteri per a decidir si un acte sexual és acceptable o criminal manté, en tots dos casos, la víctima en aquest estat?

Fa un munt d’anys, quan treballava a Mataró, vaig aprendre a conduir per anar i venir al meu aire. I per seguir la indicació del brillant escriptor, professor i amic, no necessàriament per aquest ordre, Juan Manuel Pereira: «Si vas en tu coche eliges tú la música»...essencial. Llevat d’un parell de persones especialment desagradables, sempre que tornava a Barcelona m’oferia a dur qui també hi hagués d’anar. Una de les persones a les que duia sovint, una noia una mica nerviosa, em va etzibar, de tornada a Barcelona una tarda prou freda, fosca, trista, que «tots els homes érem o homosexuals o violadors en potència». Fent una exhibició de la meva cèlebre flegma britànica -que en realitat és, com deia Alfredo Bryce Echenique en el seu gran La vida exagerada de Martín Romaña, «una timidez de la puta madre»- no li vaig respondre el primer que em va passar pel cap -una cosa així com “m’aturo, que et baixes..”- Sinó que li vaig preguntar educadament si no hi havia un tertium datur. I es veu que no. Potser aquí, en aquesta afirmació si més no desorbitada, estúpida, trobaríem l’explicació. Potser no s’equivoquen en invocar el consentiment. Potser creuen que tota relació sexual, si més no entre un home i una dona, és sempre resultat de la imposició.

Aclariment. Em sembla evident que el tracte dispensat a la senyora Montero per molts dels machotes que pul·lulen pel país és repulsiu. Són una colla de covards misògins. Uns homenets. Però que jo la respecti, no treu que consideri que diu moltes bajanades. Em falta l’espanyol «chorrada»....em sembla més precís.