No he tingut, que recordi, un sol pensament original en la vida, Si més no, un que tingués algun valor. Deixo de banda que en el fons no crec massa en l'originalitat. La seva mitificació em sembla un altre dels nefastos efectes del Romanticisme. En tota producció humana de mèrit es percep la tensió entre la tradició i la innovació. En explicar el pensament cartesià, el professor Jordi Sales insistia en l’avís de no agregar innecessaris trets fàustics a la comprensió i explicació de la gènesi de la filosofia moderna. I afegia la necessitat de parar atenció al que denominava els fenòmens de subsistència. Altrament dit, tothom ha anat a escola i ha après alguna cosa que li ha permès iniciar el camí i progressar en el pensament. Els estudis cartesians han constatat, per exemple, la importància del fet que Descartes assistís al col·legi Henri IV, on els jesuïtes estaven oberts a les novetats de la revolució copernicana. Però sobre tot cal recordar que impartien matemàtiques. Com és sabut, el programa d’estudis universitaris de l’època no prestava massa atenció a les matemàtiques. I també cal tenir present la influència sobre Descartes d’autors anteriors, renaixentistes, l’obra dels quals ja incideix en la noció de mètode, com ara Juan Huarte de San Juan o, sobre tot, Pierre de la Ramée1.
En realitat tot l’anterior paràgraf no és més que un intent no gaire convençut -ni convincent- de fer menys ostensible la meva carència d’originalitat. El meu actual intent de defensar la necessitat de la burocràcia no és producte, en conseqüència, del meu talent per a la reflexió sinó de la meva memòria. És amb aquest expedient que aquells que no tenim dotació per a la creació anem fent, fingint erudició allà on només hi ha una determinada facilitat per al record. Si més no mentre encara tenim memòria.
La necessitat de la burocràcia se’m revela com a indiscutible arrel de la lectura d’alguns llibres. El primer és l’excel·lent -com tots els seus- llibre de Timothy Snyder sobre la Shoah, l’extermini dels jueus, Black earth, The Holocaust as history and warning2. És difícil destacar algun dels nombrosos motius que fan recomanable aquest llibre. No és el menor d’ells el fet que Snyder manega fonts russes, poloneses, ucraïneses que fins ara havien tingut poc pes en la literatura sobre l’Holocaust. En cert sentit el llibre és la segona part de Bloodlands, Europe between Hitler and Stalin3, l’esplèndid, esfereïdor llibre sobre el terrorífic període que va viure l’Europa de l’Est de 1933 a 1945, sota el domini nazi i soviètic. Snyder documenta amb precisió la sistemàtica destrucció de l’estructura estatal polonesa per part dels nazis i els soviètics. Més enllà de l’eliminació de les classes il·lustrades del país, dels professors i mestres, dels polítics, dels militars -amb el final de festa a Katyn- els dos bàndols es van aplicar en la destrucció de l’estructura administrativa, la burocràcia de Polònia. Els dos entenen, amb raó, que l’administració és un obstacle. La implacable eliminació del funcionariat obeeix a la lògica de l’estat totalitari que ha de substituir la burocràcia estatal per la burocràcia de partit únic, governamental. Pot semblar una paradoxa però precisament el que no té un estat totalitari és una burocràcia estatal separada i amb un cert grau d’autonomia respecte de l’opció política de govern, del Partit. Els nous amos de Polònia no volen entrebancs. No volen papers, expedients, tràmits. No volen filtres de procediment que no siguin els seus, naturalment. Snyder refereix, en una línia ja apuntada per Hilberg, que les SS van trobar enutjosos entrebancs administratius en els països ocupats de l’Europa Occidental, on subsistia una estructura burocràtica que, amb la seva característica fixació ordenancista reclamava, exigia, papers, expedients, llistes, rebuts, comprovants...tot el que el ciutadà comú considera, amb raó, el malson del burocratisme. L’aniquilació de la burocràcia en els països de l’est facilità l’acció genocida.
Encara hi ha un altre aspecte a considerar. Es tendeix a considerar que l’Holocaust fou facilitat per l’eficient màquina burocràtica del Reich. No és cert del tot. Una part important dels pocs jueus que van escapar ho van aconseguir gràcies a la malaptesa dels funcionaris nazis i a una curiosa competició entre organismes per veure qui era més eficient a l’hora de liquidar jueus. Malgrat l’horríson escenari no es pot evitar trobar un costat ridícul, fins i tot còmic, en demostracions d’ineptitud tan flagrants com les del pla «d’arianització»4 dirigit per Göring o en les baralles entre les SS i la xarxa de ferrocarrils a compte de qui es feia càrrec del bitllet de tren dels deportats als camps d’extermini (Sí, pagaven bitllet).
1 Juan Huarte de San Juan: Examen de ingenios para las ciencias. Austral Espasa Calpe, Madrid 1991. Com a mínim rellevant per a entendre la noció cartesiana d'ingenium.
Pierre de la Ramée (Petrus Ramus): Dialectique (1555), Librairie Droz, Gèneve, 1964
2. Timothy Snyder: Black earth, The Holocaust as history and warning, Penguin 2015 . Tradució espanyola: Tierra negra, el holocausto como historia y advertencia, Galaxia Gutemberg, Barcelona 2015
3. Timothy Snyder: Bloodlands, Europe between Hitler and Stalin, Basic Books 201o. Tradució espanyola: Tierras de sangre, Europa entre Hitler i Stalin, Galaxia Gutemberg, Barcelona 2012
4. Per saber més de la incompetència de la maquinària nazi així com del fervor amb el qual les instàncies econòmiques i acadèmiques del Reich es van adherir a la persecució i ulterior intent de genocidi: Götz Aly & Suzanne Heim, Architects of annihilation. Auschwitz and the logic of destruction, Phoenix books 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada