Per si l’espectacle no era ja prou galdós, la fira es completa amb una manifestació de protesta on molt probablement hi pot haver progenitors dels nens malparits que feien la vida impossible a la pobre víctima. Perquè, com diu algú sensat avui en algun diari, ningú reconeix mai que el seu preciós fillet pugui formar part de l’horda. Parlava ahir de la «dimissió parental». Doncs això. I suposo que en uns dies assistirem a aquest curiós i repulsiu ritual ètnic -no es produeix enlloc més del món- que consisteix en aplaudir un fèretre i cridar com mones. I per si el populatxo no ens ha deixat prou mal cos, tenim a la colla d’indocumentades del Ministerio de Igual-da renillant sobre el fet perquè la víctima és «trans»: Les nenes de Sallent i la propaganda. Voldria suposar que també estarien trasbalsades per la mort d’un nen heterosexual, una senyora d’Albacete o un biker de Guayaquil...Però és molt suposar. Cal recordar que, per exemple, la web d’aquest ministeri oculta el fet terrible de que la gran majoria d’infanticidis en el si de les famílies els cometen dones, no homes. I així van fent, prestant un servei estrictament contraproduent a la causa de la igualtat dels éssers humans. Són idiotes.
El següent pas serà, de fet ja ha començat, l’habitual auto de fe en el qual es posarà a caldo al centre i al professorat del mateix. Com si haguessin pogut fer alguna cosa. Però naturalment no es pot dir el que diré ara: un element essencial en la lluita contra l’abús és la disciplina. Recordo perfectament l’oposició frontal de la inspecció quan la direcció d’un centre on vaig treballar va voler fer fora del centre un grupet de monstres assetjadores. Sí, eren noies. O la demostració d’estupidesa congènita d’una honorable consellera del ram quan va qualificar de «víctima» un tarat que havia agredit a puntades de peu una pobra noia immigrant en un vagó de tren. Tarat que duia anys amargant la vida de l’alumnat i el professorat d’un institut del Baix Llobregat. És un fenomen per al qual em permeto proposar un nom, la Síndrome de Jeanette, en honor d’aquella cantant un tant fleuma que feu popular fa un munt d’anys una cançó que deia «Yo soy rebelde porqué el mundo me hizo así-.... ah, clar, com que la meva vida és una merda tinc barra lliure, estic legitimitat per agredir els altres. Potser caldria pensar què passaria si totes persones que les passen magres fessin el mateix. Afortunadament, una gran majoria de la gent ni ho considera...
Millor no comentar l’actuació del Departament d’Educació. Ara no, ara sí, se sabia, no se sabia.... En fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada