La "informació" sobre la guerra

 

La bajanada d’aquesta foto, resultat de l’ús d’algun corrector algorítmic en mans d’algun alumne de l’ESO no és episòdica, anecdòtica. El tòpic de que la primera víctima de la guerra és la veritat necessita revisió. Es perd abans la lucidesa.

La Unió Europea ha decidit, se’ns diu, proporcionar més municions a Ucraïna. Ja que fan la guerra «per nosaltres», si més no que tinguin alguna cosa que llençar als russos. Suposo que els brillants estrategues que se n’ocupen recordaran que els russos tenen el desagradable costum d’emprar calibres propis, problema afegit. Fins aquí estaríem dins dels límits d’un plantejament racional. Racional, no raonable, ni just. Però em sorprèn que cap del saberuts analistes que ens expliquen la guerra no hagin cridat l’atenció sobre una de les afirmacions més estrictament imbècils que es poden llegir o sentir als mitjans sobre aquest problema de l’abastiment militar. Hem pogut saber que els exèrcits de l’OTAN no tenen munició per abastir als seus aliats ucraïnesos. Correcte, la munició caduca. Una de les darreres setmanes que vaig passar a l’exèrcit espanyol, de llarg la més divertida, ens dedicàrem a disparar tot el que caducava. Quatre dies gastant la «pólvora del rei», i mai millor dit. El docte professor i amic -no necessàriament en aquest ordre- Jordi R. m’informa de que en algun lloc es diu que l’exèrcit de la Gran Bretanya compta amb subministraments per a ... cinc dies de guerra. Però l’estupidesa més pregona a la qual em referia no rau en aquest fet, ja prou curiós. Mantenim a preu de caviar una estructura que no pot, de cap manera, fer front a les seves funcions. No, el més delirant consisteix en que es digui i ningú caigui de la cadira d’un atac de riure que el problema està en el fet de que la indústria armamentístic europea està dissenyada per a temps de pau. No sé si s’arriba a copsar la immensitat de la ximpleria que acabo d’escriure: una indústria dedicada a fabricar armament per als temps de pau. Si són temps de pau, per a què necessitem armament? I el recurs retòric de la preparació no té sentit. Si vis pacem para bellum. Però quina guerra es pot preparar amb subministraments per a cinc dies?

A ningú escaparà la falsedat que s’amaga sota aquesta afirmació. Fins on jo sé, els sirians, els saudites, els etíops, i la resta d’aplicats alumnes de l’escorxador universal no tenen problemes per a abastir-se al mercat i seguir trinxant els seus rivals amb l’alegria acostumada. No és per tant, un problema de producció. És un problema de prioritat mercantil. De clientela preferent.