Encara la pretensió de defensar l’existència de la burocràcia després d’esmentar i comentar la reunió dels alts funcionaris del III Reich per a acordar el procediment definitiu d’aniquilació dels jueus i lliurar-ne el pla al Reichsmarschall Himmler? Precisament perquè tingué lloc. Hom recordarà l’escena de la pel·lícula JFK d’Oliver Stone on el protagonista, el fiscal Jim Garrison (Kevin Costner) s’entrevista amb un personatge (interpretat per Donald Sutherland) que segurament és un militar que ha participat en Black Ops de la CIA, raó per la qual no té dubte de que l’assassinat de Kennedy a Dallas n’era una. I de manual. Deixant de banda la veritat de la tesi que sosté la pel·lícula –la versemblança sembla clara- m’interessa més una afirmació d’aquest personatge. Aquestes ordres mai no es pronuncien. I encara menys, afegeixo, es fan constar en una acta. Són decisions diguem-me «ambientals», fruit d’un consens tàcit, a penes present en gestos, verbalitzat en oracions a mig acabar, silenciós.
Enfoco el tema des d’una altra perspectiva. Per què la Shoah segueix essent l’epítom de la massacre, l’exemple suprem? No pot ser per la quantitat de persones assassinades. Ha hagut alguna hecatombe més reeixida. Tot i que no tenim les xifres exactes -i aquest és un punt crucial del meu argument- la fam provocada per la col·lectivització de l’agricultura a la Unió Soviètica fou tan o més efectiva. Diu Kurt Schlögel en el seu monumental El siglo soviético:
«La Revolución y la guerra civil se cobraron entre 9 y 10 millones de víctimas -cuatro veces más que la I Guerra Mundial- Millones de personas murieron durante la hambruna al final de la guerra civil. (….) (durant la col·lectivització) se deportó a un millón de campesinos con sus familias, de los cuales murieron entre 315.000 y 420.000 a causa de la condiciones desastrosas en el transporte al norte del país. La hambruna provocada por la colectivización y la sequía mató entre 5 y 6 millones de personas…»
Però també sabem que l’escorxador va seguir funcionant:
«….en cuanto al número de presos en los campos y en las cárceles, los que murieron allí o los ejecutados, al analizar los datos a menudo no está claro a quién o a qué se refieren. Si se trata del número total de prisioneros durante un largo período de tiempo, o si los datos sólo son válidos por un año. En total, durante la existencia del sistema del gulag entre 1929 y 1953 estuvieron detenidas en torno a 18 millones de personas, y el punto álgido no tuvo lugar en la década de q930, sino a finales de los años cuarenta. Por muchas discrepancias que hubiera en los cálculos de historiadores y demógrafos, y entre los cálculos y las cantidades documentadas, no hay duda sobre la “existencia de grandes cantidades”, es decir, una magnitud socialmente relevante y excesiva….”1
Schlögel és un historiador brillant i també rigorós: no diu el que no sap. No entenc però el sentit de l’adjectiu “excessiva” amb què qualifica la quantitat de morts produïda per règim de Stalin, és a dir, quan comença a ser excessiva?... sinó pel joc literari que li permet emprar l’expressió «excés en l’excés» que manlleva d’Alex Nove per a referir-se al Gran Terror (1937-1938): 2,5 milions de detencions, al voltant de 680.000 execucions...
Durant el Մեծ Եղեռն (en armeni Mec Yełeṙn, Gran Crim) els turcs es van endur per endavant un milió i mig d'homes (un milió més deportats). Les estimacions sobre el règim dels Khemr roigs oscil·len entre els 1.600.000 i els 3 milions de morts. Si considerem la variable de la velocitat, el rècord el tenen els interhamwe a Rwanda, unes 800.000 persones en uns dies, dada que deixa en mal lloc la pretesa eficiència alemanya...cal recordar que un dels motius de la Conferència de Wannsee és precisament la queixa per la lentitud del procés. Els hutu, matxet en mà, es revelen com uns botxins més eficaços que les organitzades unitats nazis. I mostren fins a quin punt la relació que Heidegger estableix entre la mort i l'essència de la tècnica és un producte més ideològic que filosòfic i d’una ignorància pregona. Esmento només casos contemporanis, però la massacre és una ocupació amb més tradició. Els mongols, per exemple, estan molt amunt al rànquing2...
I tanmateix, el terme "genocidi" segueix relacionat en primer lloc amb l'extermini nazi. A banda de que és evident que el terme cobra sentit legal a Nuremberg3, hi ha una altra raó. Més fosca.
1. Schlögel K., El siglo soviético. Arqueología de un mundo perdido, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2021, p. 487-8
2. Un classificació prou completa, per perdre la gana abans de sopar, a: Genocidio
3. Sobre la discussió sobre la preferència de la figura penal del genocidi o la del crim contra la humanitat: Philippe Sands, East west street, Orion Group, 2017. (Traducció espanyola: “Calle Este-Oeste. Sobre Los Orígenes De "Genocidio" Y "Crímenes Contra La Humanidad”, Anagrama, 2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada