A banda de Heydrich i els homes de les Schutzstaffel (SS) (Oberführer Klopfer, Gruppenführer Hofmann, Gruppenführer Müller, Obersturmbannführer Eichmann, Oberführer Dr. Schöngart, comandant de la Policía de la Seguretat i del SD del Govern Central), i Sturmbannführer Dr. Lange, comandant de la Policía de Seguretat i del SD del Generalbezirk Letonia, com a Representant del Comandant de la Policía de Seguretat i del SD en el Reichskommissariat d’Ostland), la resta d'assistents a la Conferència eren alts càrrecs dels diversos ministeris implicats en la planificació de la Solució Final. Buròcrates, càrrecs «polítics», gairebé tots amb formació universitària i amb carrera a l’administració. Però, i això és el rellevant, tots menys dos eren militants nacionalsocialistes abans d’entrar en el servei públic. El Gauleiter (governador) Meyer, doctor en filosofia, present en nom d’Alfred Rosenberg, era militant del NSDAP des de 1928. El Director de l’Oficina del Reich, Dr. Leibbrandt, també doctor en filosofia i home de Rosenberg, era nazi des de 1933. El Secretari d’Estat, Stuckart, advocat i jutge, era nazi des de 1922 encara que com a magistrat no podia militar en un partit polític. Entrà a les SA en 1932 (com a....assessor legal!... sembla un acudit però no ho és) i a les SS en 1933. El Secretari d’Estat Neumann -excepció en l’ordre-, era funcionari des de 1920 i va ingressar al NSDAP en 1933. El Secretari d’Estat, Dr. Freisler advocat del ministeri de justícia era militant nazi des de 1925 (mai seria ministre pel seu pretès passat bolshie, comunista). El Secretari d’Estat Buhler, doctor en dret, advocat al ministeri i al General Government de Polònia, en tots dos casos com a home de Hans Franz, era nazi des de 1933. El Director Ministerial Kritzinger, advocat i funcionari del ministeri de justícia des de 1921 és l’únic que no s'afilià al partit fins més tard, el 1938, quan va ingressar a la Cancelleria del Reich. Però com a «jurista» ja havia prestat importants serveis, com donar cobertura legal a la nit del ganivets llargs -la liquidació dels quadres de les SA- i la redacció de la famosa «ordre executiva» que facultava la Gestapo per a practicar detencions sense ordre judicial. I finalment el millor, el subsecretari d’Estat Luther, present en nom d’Exteriors, que era «diplomàtic». Militava al partit i a les SA des de 1933 i era l’home de Himmler al ministeri. El seu ingrés en aquest es devia a la seva feina de decorador per al ministre Ribbentrop, que el va col·locar al seu gabinet perquè Luther li havia aconseguit un nombre de carnet molt baix al partit. Meritocràcia de primera.
La discutible preparació d’algun dels personatges esmentats no és el problema, com tampoc ho és l’amiguisme. Aquests aspectes tirant a sòrdids també es donen en altres règims i èpoques...el definitiu és, al meu entendre, que aquest cas corrobora de manera fefaent la destrucció de la diferència entre burocràcia estatal i govern. El règim nacional socialista -i el seu model en aquesta i tantes altres qüestions, el règim soviètic- es basen, contra el que se sol dir, en l’eliminació de la burocràcia estatal, en la seva suplantació. A Wannsee no hi havia ningú que no fos nazi. I no hi podia haver cap error, cap arribista que hagués medrat sense carnet. Perquè no hi havia massa gent en càrrecs rellevants de l’administració del Reich que no fos nazi. Ho deia ahir, la culminació de les aspiracions del partit polític: la seva superposició a l’estructura de l’estat.
Nota bene. Com a membre del gremi, m'incomoda especialment que hi hagués tants llicenciats i doctors en Filosofia. No crec que es pugui dir que el que va perpetrar Rosenberg en mereixi el nom, però el fet és que tota aquesta colla s’havia graduat en universitats alemanyes...com deia el més «insigne» dels «filòsofs nazis», «dóna què pensar»....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada