Futbol, alcohol, pernil....

 

No hi pot haver cap dubte de l’eficàcia política d’un esdeveniment esportiu com ara un mundial de futbol. Un percentatge considerable de la població de molts països no parlarà de res més durant unes setmanes. El vell panem et circenses no ha deixat de funcionar mai. Però allò que pagava la pena d’un esport tant popular, en el sentit més noble del terme, ha estat anorreat per una pretesa elit que l’ha convertit en un negoci un tant repulsiu. S’ha assolit eliminar l’element genuí, popular, democràtic -de barriada, recordem l’origen del terme demo-cràcia- del futbol, a la vegada que es vulgaritzava. És, ara, una ocupació elitista a la vegada que barroera. Té mèrit. Només cal veure la colla de saltataulells indocumentats que el dirigeixen, amb una manca d’estil i de respecte per les més elementals normes de convivència francament inaudita. O hi alguna altra activitat pública que, tot i ser legal, estigui exempta de complir amb aquells aspectes de l’ordenament legal que no li agradin? Per qui no entengui: les organitzacions que dirigeixen el futbol exigeixen a llurs membres la renúncia a acudir a la jurisdicció ordinària en cas de desacord. Encara més: les normes, per així dir, que regulen la contractació de futbolistes no respecten el dret laboral més elemental, no passarien el menor escrutini legal. Com pot ser, per exemple, que un treballador no pugui canviar de feina més que en determinats períodes anuals? Com es segueix parlant de «comprar» jugadors?

Atès que el preu del champagne, el caviar, les senyoretes i nois de companyia fins, la cocaïna i la resta d’amenitats¹ que fan més fàcil la dura vida dels dirigents també s’apuja, cada quatre anys es munta un torneig de nivell mundial per a una oportuna recaptació extra. En l’edició actual s’han superat diversos cops els ja prou llefiscosos patrons de corrupció que s’estilen entre aquesta fauna. I el resultat de la compra-venda de vots per a elegir seu ha estat a l’alçada. Es celebra el torneig en un tros de desert «administrat» per una colla de sheiks corruptes que mantenen un règim teocràtic i feudal. Té lloc fora del seu termini habitual, atès el clima inhòspit de l’indret, carregant-se la temporada de les empreses que es juguen la pasta en el negoci, que, meravelles del dret laboral futbolístic, cedeixen de franc els seus treballadors durant setmanes.

Un dels aspectes més indecents de tota aquesta lamentable història era la hipocresia galopant amb la qual les organitzacions responsables cedien a la intolerància d’aquests pirates del desert. No es permetria beure cervesa al mundial. Ja vaig explicar, fa unes setmanes: Futbol, alcohol i manca de vergonya, a la vegada que em preguntava sobre altres begudes, la raó per la qual aquesta mesura és improcedent. Com combatre aleshores l’avorriment mortal del futbol practicat per seleccions? I també perquè era immoral: s’accepta la imposició de regulacions locals, religioses o no, sobre un acte de caràcter universal, tenint en compte a més la repugnant doble moral que domina el consum d’alcohol als països musulmans.

Doncs bé. Tot arreglat. Es podrà beure a les fan zones. Sí, aquesta mena de corrals on tanquen els afeccionats entre partit i partit. Directius, polítics, sheiks i la resta dels caps del bestiar, sense novetat, a la barra del Hilton. O al privé, quan es vagi fent fosc. Tinc però una altra queixa. Acabo de llegir que la selecció espanyola eliminarà el porc de la seva dieta. Un mes sense pernil ibèric. Si més no ja tenen excusa per acompanyar el clàssic jugamos cómo nunca, perdimos cómo siempre...

1.És el que jo prendria. En veure les pintes dels directius igual són més de cubata...