武士 の 孤独 Bushi no kodoku

武士 の 孤独 Bushi no kodoku

Quadern d'autodefensa

divendres, 23 de setembre del 2022

Feixista, "facha", ultra...

 

 

Una desqualificació habitual que rep qui no combregui amb determinats postulats pretesament progressistes és la de «fatxa» o «feixista». En el cas del debat educatiu aquest apel·latiu és de vegades substituït per altres troballes verbals més o menys enginyoses, com ara «profesaurio». En el meu cas, treballar per a un sindicat que defensa la funció docent entesa com a transmissió estructurada de sabers, el qualificatiu està servit. En un debat recent sobre el que denomino la inadequació tèxtil, és a dir la inconvenient -de fet l’escassa- manera en la qual molt nois i noies vesteixen en acudir a llurs instituts, vaig cometre l’errada de dir que no era el mateix anar a Magaluf i anar a estudiar. Una rèplica consistí en dir que jo recordava algú un professor de VOX que havia tingut a la universitat. Deixant de banda que les dates no quadren, no vaig respondre. M’he guanyat el dret de decidir en quines bronques em fico1 i en quines no.

En el seu llibre Fascism, Comparison and Definition, (The University of Wisconsin Press 1980) Stanley Payne2 proposa una llista de trets essencials del fenomen feixista:

A number of these features may be specified:

1. permanent nationalistic one-party authoritarianism, neither temporary nor a prelude to internationalism

2. the charismatic leadership principle, incorporated by many communist and other regimes as well

3. the search for a synthetic ethnicist ideology, distinct from liberalism and Marxism

4. an authoritarian state system and political economy of corporatism or syndicalism or partial socialism, more limited and pluralistic than the communist model

5. the philosophical principle of voluntarist activism, unbounded by any philosophical determinism”

A banda de que no estigui massa ben escrit i de que és un tant reiteratiu, el text permet establir què pensa un feixista. Un feixista, no un paio que no ens agrada: els trets essencials de la ideologia feixista són:

- Partit únic autoritari

- Lideratge carismàtic

- Ideologia nacionalista i etnicista

- Estat autoritari, millor totalitari

- Corporativisme i eliminació de les classes

- Economia dirigida anticapitalista

- Voluntarisme: culte a la voluntat i a la força

- Eliminació de la religió

El sonat d’Ernesto Giménez Caballero va aparèixer fa molts anys a la tele udolant que a Espanya només hi havia un autèntic feixista, ell. Tenia raó. L’aberrant règim franquista va vestir la disfressa feixista uns anys, però no era un règim feixista. Això no significa que no fos un règim nefast, criminal.

No hi ha tants feixistes. Criminals, pallassos, retrògrads, ultradretans, cavernícoles...en tenim a carretades.

1. Sí, aquí el verb està ben emprat. La presència abassegadora -i errònia- del verb «ficar» (què «fica» en aquest paper, m’ha «ficat» una multa, «fica» atenció..) demostra el nivell astorador de l’ús quotidià de la llengua catalana que té en els seus parlants alguns dels pitjors enemics.

2. Es pot considerar el professor Payne una autoritat en la matèria, sobre tot des que es relaciona amb un espècimen com Pío Moa....La deriva de la posició de Payne en relació a la Guerra civil i la postguerra és notòria. Segons la historiografia d’esquerres ha canviat de bàndol. Crec que en part és cert, però em sembla més preocupant pel que representa per a l’estatut epistemològic de la Història. Una ciència que té «bàndols» o, si més no, postulats ideològics que modifiquen el relat dels fets...

3. O sigui, més o menys:

«Es poden especificar un nombre d’aquests trets:

1. Autoritarisme d’un sol partit nacionalista permanent, ni temporal ni preludi de l’internacionalisme.

2. El principi del lideratge carismàtic, incorporat també per molts règims comunistes i d’altres tipus.

3. La recerca d’una ideologia sintètica etnicista, diferent del liberalisme i el Marxisme.

4. Un sistema d’estat autoritari i una economia política corporativista o sindicalista parcialment socialista, més limitada i pluralista que el model comunista.

5. El principi filosòfic de l’activisme voluntarista, deslliurat de qualsevol determinisme filosòfic.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada