“Si rien n’est plus raffiné que la technique de la propagande moderne, rien n’est plus grossier que le contenu de ses assertions, qui révèlent un mépris absolu et total de la vérité. Et même de la simple vraisemblance. Mépris qui n’est égalé que par celui – qu’il implique – des facultés mentales de ceux à qui elle s’adresse.”
Alexandre Koyré, Réflexions sur le mensonge1
L’amic Jordi recorda en el seu blog: Koyré sobre els intel·lectuals una reflexió del gran Alexandre Koyré sobre l’homologia de l’així denominat «intel·lectual» i la del conformista social que em sembla irrefutable. Una altra cosa seria el cas del filòsof si és que, com diu Jordi, n’hi haguessin.
L’entrada em serveix per a superar la meva mandra habitual i desenterrar una nota escrita fa uns mesos en relació al mestre Koyré, per qui tinc una admiració immensa. Des dels llunyans, remots temps en que estudiàvem Història de la Filosofia Moderna he seguit llegint amb tanta atenció com n’he estat capaç els treballs de Koyré sobre la història de la ciència. No s’han superat i no es pot dit que es coneix l’anomenada Revolució científica moderna si no s’han llegit2. A més d’explicar amb profunditat, rigor i claredat el pensament de Galileu o Newton, precisa l’abast del canvi ontològic i epistemològic que representa la ciència moderna. Encara més, en uns temps on mers repertoris estadístics es denominen «estudis científics» amb pretensió de validació veritativa convindria recordar la lliçó de Koyré: la veritable física, per extensió la veritable ciència, es fa a priori.
En 1943, exiliat a New York, Koyré publicà el breu opuscle del qual prové la cita del principi, Réflexions sur le mensonge3. El considerava una seva aportació a la lluita contra la tirania nazi. Koyré descriu amb subtilesa els mecanismes esmentats. En llegir-lo podem constatar de nou que un dels «autors» més influents del segle XX és sense dubte Josef Goebbels. Veiem constantment reproduïts, imitats, el seus recursos estilístics en la propaganda i la publicitat. Potser només s’hagi produït una única veritable innovació des dels temps del règim nacional-socialista: la fusió del discurs ideològic o polític, la propaganda i el discurs econòmic-comercial, la publicitat. En aquest sentit també resulta molt instructiva la descripció dels trets de la llengua nazi escrita per Victor Klemperer en el llibre que ja vaig esmentar en una anterior nota: L'històric dia de..". Crida l’atenció -i intranquil·litza de manera notable- el fenomen de la reproducció de la retòrica nazi en el discurs públic actual.
Tornem a Koyré. En la seva descripció i denúncia de la mentida de la propaganda estableix dues conclusions de gran importància. La propaganda és una mentida constitutiva, la mentida n’és l’essència, i és així amb independència de que el missatge propagandístic pugui, eventualment, dir fins i tot la veritat. En els estats totalitaris hi ha una minoria -una secta, de fet- que «està al cas», és a dir, que sap que algunes d’aquelles proclames que el públic de manera majoritària considera falses, no ho són, són veritables. Però només els membres més propers al líder ho saben. L’exemple més clamorós. Hitler va dir en públic una gran quantitat de vegades que la seva intenció era destruir els jueus, aniquilar-los. Un dels problemes, si no el problema, més grans de la relació històrica de la Shoah és trobar un relat, un fil narratiu ordenador i explicatiu. L’estudi que, al meu entendre, dona una millor solució és The destruction of the european jews, de Raul Hilberg4, en adoptar el punt de vista dels perpetradors de l’Holocaust. Un altre gran estudi és Nazi germany and the jews, de Saul Friedländer5, que adopta un altre enfocament. Friedländer narra la terrible història de l’eliminació assassina dels jueus posant en paral·lel els pronunciaments públics de Hitler i l’escalada de la massacre. Tot i que les dues cadenes de fets són efectivament paral·leles no són, però, correlatives, o no ho són de manera tan estricta com vol Friedländer. Sembla més aviat que funciona el mecanisme que descriu Koyré. Hitler diu en veu alta que exterminarà els jueus. I és cert, tan que ho diu com que en té la intenció. Però només els iniciats «saben» la segona veritat, és a dir, que la primera és veritable. Només ells saben que Hitler no menteix o si més no que no exagera, que no és pur artifici retòric. Alguna prova posterior avala aquesta tesi. Florent Brayard, en el seu magnífic Auschwitz, enquête sur un complot nazi5 constata el sorprenent grau de desinformació sobre alguns aspectes de la massacre en personatges rellevants de la jerarquia nazi, com el mateix Goebbels, que, com el seus diaris demostren, no sembla tenir massa clar què estava passant amb els jueus alemanys (sí sap el què passava amb els russos, per exemple, o si més no ho suposa).
La segona conclusió de Koyré: l’únic tan gran com el menyspreu de la veritat en la propaganda és el seu menyspreu de la intel·ligència del públic. Diria que aquí han vençut.
1. O sigui, més o menys:
«Mentre no hi ha res més refinat que la tècnica de la propaganda moderna, res és més groller que el contingut de les seves afirmacions, que revelen un menyspreu absolut i total de la veritat. Fins i tot de la simple versemblança. Menyspreu que només és igualat –i que l’implica- pel de les facultats mentals d’aquells a qui s’adreça»
2. També cal esmentat els seus altres llibres sobre altres moment de la història del pensament com per exemple el seu llibret dedicat a la introducció a la lectura de Plató, molt més precís i encertat que la majoria dels existents.
3. Éditions Allia. Hi ha traducció espanyola, amb un títol -ja hi som- un tant tergiversat: La función política de la mentira moderna, Pasos perdidos, 2015.
4. Harper, 1961. Traducció espanyola: La destrucción de los judíos europeos, Akal, 2005.
5. Nazi Germany and the jews 1933-1939, Harper Collins 1997 i The years of extermination, Nazi Germany and the jews 1939-1945, Harper Collins 2007
(Hi ha traducció espanyola: El Tercer Reich y los judíos (1933-1939), los años de la persecución, y El Tercer Reich y los judíos (1939-1945), los años del exerminio, Galaxia Gutenberg 2016)
6. Le Seouil, Paris 2012. Traducció espanyola: Auschwitz: investigación sobre un complot nazi, Arpa 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada