Avui és el «Dia de Star Wars». L’acudit reposa en l’homofonia de la data en anglès «May the fourth» amb la primer part de la salutació Jedi: «May the force be with you» traduïda aquí com «Que la força t’acompanyi». No tinc cap objecció, en principi, a que hi hagi un dia de Star Wars, o del meló «piel de sapo», ja posats. De fet hi ha dies de tot, o gairebé, del nen, de la dona, del turisme, de la pau o de la pizza. N’hi ha tants que convé tenir una guia. Hi ha fins i tot pàgines web diainternacionalde.com per a no perdre-se’n ni un.
Ara bé, a còpia de dedicar dies a totes les causes que pensem que ho mereixen la distinció esdevé banal, perd una gran part del seu pes i es queda amb aquell petit valor residual que consisteix en servir d’analgèsica higiene de la mala consciència. Anem a una mani, donem quatre duros, som feministes o ecologistes o amics del bolero aquella data assenyalada i l’endemà tornem a la nostra misèria moral amb la major dignitat possible.
Una fenomen lingüístic estretament relacionat amb aquest curiós i obsessiu ritual de celebracions sense fi és l’ús paroxístic del terme «històric». Estrictament parlant, tot el que ens passa és històric, s’esdevé en la història. Però el que es vol dir quan es qualifica algun esdeveniment d’històric és que és extraordinari, fenomenal, únic, amb grans conseqüències. Val. Però quan tenim acords històrics, concerts històrics, partits de ping-pong històrics...ens enfonsem en la mateixa banalitat dels «dies de...»
L’origen dels dos fenòmens és si més no inquietant. L’obsessió per dedicar un dia a una causa qualsevulla i la de qualificar tot el que convingui d’històric són dos dels més rellevants trets de la retòrica nacional-socialista. Ho explica amb gran sagacitat Victor Klemperer en la seva lúcida anàlisi de la llengua nazi:
“Y he aquí la palabra que el nacionalsocialismo derrocha a mansalva desde el principio al fin. Se toma tan en serio, está tan convencido o pretende convencerse tanto de la duración de sus instituciones, que cualquier bagatela que le interese, cualquier cosa que toque es de importancia histórica. Considera histórico cualquier discurso pronunciado por el Führer, aunque diga cien veces lo mismo, es histórica cualquier reunión del Führer con el Duce, aunque no altere en absoluto la situación; es histórica la victoria de un coche de carreras alemán, es histórica la inauguración de una autopista, y se inaugura cada carretera y cada tramo de cada carretera; es histórica cada fiesta de acción de gracias por la cosecha, es histórico cada congreso del Partido, es histórico cualquier día de fiesta de cualquier tipo. Y, como el Tercer Reich sólo consiste en días de fiesta -podría decirse que estaba enfermo de ausencia de días normales, mortalmente enfermo, así como un cuerpo puede estar enfermo por falta de sal- considera históricos todos sus días.
¡En cuántos titulares, en cuántos editoriales y discursos se usó la palabra, que quedó despojada de su venerable resonancia! Necesitará todos los cuidados imaginables para recuperarse.
Prevenir del mismo modo contra el uso frecuente de la expresión “Ceremonia de Estado” resulta hoy en día superfluo, por cuanto ya carecemos de Estado.”
Victor Kemplerer, LTI, La lengua del Tercer Reich
El Tercer Reich era un règim festiu....No vull dir que visquem en un règim feixista, naturalment. Però caldria reflexionar sobre les conseqüències de l'assumpció acrítica de la degradació del llenguatge públic i d'algunes retòriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada