Contra la falsa igualtat en educació

Crec que sempre és preferible citar el que ja ha dit un savi que provar-de dir-ho un mateix. Em aquesta cas, Clive Staples Lewis, gran expert en literatura medieval i renaixentista, amic de Tolkien:

“The demand for equality has two sources; one of them is among the noblest, the other is the basest, of human emotions. The noble source is the desire for fair-play. But the other is the hatred of superiority (...) Equality, (outside mathematics) is a purely social conception. It applies to man as a political and economic animal. It has no place in the world of the mind. Beauty is not democratic, virtue is not democratic, truth is not democratic. Political democracy is doomed if it tries to extend its demands for equality into these higher spheres. Ethical, intellectual, or aesthetic democracy is death. A truly democratic education -one which will preserve democracy– must be, in its own field, ruthlessly aristocratic, shamelessly «high-brow» (....) Democracy demands that little men should not take big ones too seriously; it dies when it is full of little men who think they are big themselves.”

C.S. Lewis

Jo només incloc la meva -humil- versió:

«L’exigència d’igualtat té dues fonts, una d’elles és entre les més nobles, l’altra és la més baixa de les emocions humanes. La font noble és el desig de justícia. Però l’altra és l’odi a la superioritat (....) la igualtat (excepte a la matemàtica) és un concepte purament social. Afecta l’home quant que animal polític, econòmic. No ocupa cap lloc en el món de la ment¹. La bellesa no és democràtica, la virtut no és democràtica, la veritat no és democràtica. La democràcia política està condemnada si prova d’estendre les seves exigències d’igualtat a aquestes esferes més altes. La democràcia ètica, intel·lectual o estètica és fatal. Una educació veritablement democràtica -una que preservi la democràcia- ha de ser, en el seu propi camp, despietadament aristocràtica, descaradament elitista (....) La democràcia exigeix que els homenets no s’hagin de prendre els grans massa seriosament; mor quan és plena d’homenets que es creuen ells mateixos grans.»

1. L’habitual fora traduir «esperit», però rebutjo l’apropiació de termes. Descartes va escriure unes Regles per a la direcció de la ment, no de «l’esperit»