Lògica formal. O no.

Llegeixo en un article d’un diari que algú presenta un argument veritable. És sorprenent, més que res, perquè no existeix una cosa tal. Entenem el que entenem per veritat, seria un atribut de les proposicions, mai dels arguments. «Argument» en el sentit primigeni de «raonament», de pas de premisses a conclusió, no en altre sentits derivats com ara «resum del contingut d’una obra». I així com una proposició és o pot ser -des del punt de vista lògic, no epistemològic- veritable o falsa, un argument pot ser vàlid o fal·laç:

"La lògica s'ocupa de la correcció de les argumentacions, no de la veritat o falsedat de premisses i conclusió. Les argumentacions deductives correctes s'anomenen vàlides. La validesa d'una argumentació deductiva depèn exclusivament de la relació entre premisses i conclusió. Dir que una argumentació és vàlida significa que les premisses es relacionen amb la conclusió de manera que la conclusió ha de ser veritable si les premisses són veritables. La validesa és una propietat de les argumentacions, i no una propietat dels enunciats individuals. La veritat, per la seva banda, és una propietat dels enunciats aïllats, no de les argumentacions. No té sentit dir que una argumentació és veritable, i no té sentit dir que un enunciat singular és vàlid. Les argumentacions que pretenen ser deduccions vàlides però són lògicament incorrectes, o fal·lacioses, s'anomenen no vàlides. Una presumpta argumentació deductiva és no vàlida si hi ha alguna possibilitat que les premisses puguin ser veritables i la conclusió falsa".

Wesley C. Salmon, Logic, p.18

I aquesta distinció, entre «veritat» de les proposicions i «validesa» dels raonament és essencial. Fins al punt que no comprendre-la impossibilita seguir endavant en l’estudi de la lògica. La raó ens l'explica el gran Alfredo Deaño:

"..No existeixen raonaments vàlids que tinguin premisses veritables i conclusió falsa. I això perquè, precisament, diem que un raonament és vàlid quan, SI les seves premisses són veritables, necessàriament també la seva conclusió ho és... Allò decisiu és comprendre que un raonament és vàlid quan és impossible que essent veritables les seves premisses sigui falsa la seva conclusió. Que les premisses siguin de fet veritables o no és una qüestió que cau fora de la lògica... Estudiar lògica no consisteix en saber si aquests o aquells enunciats són veritables. Estudiar lògica consisteix en estudiar quins altres enunciats, donats els anteriors com a veritables, caldria també acceptar com a veritables. La noció fonamental, constituent, de la lògica no és la veritat material, "el que passa", sinó la de coherència o no-contradicció".

Alfredo Deaño, Introducción a la lógica formal, p.38

Un fenomen estretament lligat i probablement previ a la degradació lingüística i retòrica en la que (sobre)vivim és el menyspreu absolut per les regles de la lògica formal. El meu amic Jordi explicava amb la seva sagacitat habitual el problema que hom té als cinc minuts d’haver començat la primera classe de lògica al batxillerat. La classe ha quedat, de manera gairebé definitiva, dividida en dues parts, la primera formada pels que seguiran el que s’explica i la segona pels que no ho faran mai¹. Això, és clar, en els temps en els quals es donaven lliçons de lògica formal. Fins i tot en aquell moment, els professors, si més no els raonables, enteníem que cal concedir un cert compromís amb la realitat empírica de l’aula. Tradueixo, buscàvem algun mecanisme que permetés aprovar la matèria a la màxima quantitat de gent del segon grup². El problema el tenim quan els propietaris del discurs públic pertanyen tots a aquest grup.

1. No és una distinció tan radical, òbviament. Hi ha qui amb un cert esforç, pot copsar el que altres entenen més fàcilment. Si no fos així, no tindria cap sentit ni tal sols tenir escoles

2. Aquí, de passada, es desvela un dels principals errors dels ministres i consellers d’educació, de llurs consellers àulics, pedagogs et altrii. Mai no ha estat un problema d’aprovar més o menys gent. I la «solució» que consisteix en ordenar l’aprovat com es fa avui en dia.....en fi.