Altres elements a considerar: els tribunals exigeixen que la defensa sigui "necessària". Aquesta necessitat ha de ser "racional". En un prodigi d'argumentació se'ns diu que ho és:
"Cuando ésta es adecuada para impedir o repeler la agresión. Significa la necesidad de la defensa que el agredido no puede acudir a otro medio que no sea el de defenderse para evitar el ataque del agresor y sus consecuencias. La relación entre la agresión y la acción necesaria para impedirla o repelerla, por tanto, debe ser tal que se pueda afirmar que, de acuerdo con las circunstancias del hecho, la acción concreta de defensa era adecuada para repeler o impedir la agresión concreta."
La lucidesa dels magistrats en admetre, a continuació, que per tal de considerar que una acció defensiva és legítima no és exigible que l'agredit hagués pogut fugir es perd quan consideren que cal proporcionalitat entre l'agressió i la resposta (sentència TS 444/2004 d’1 d’abril i 1053/2002 de 5 de juny. De totes les afirmacions delirants del que portem llegit, aquesta és, junt amb la ja comentada de la "imminència" de les més rellevants.
Començarem pel caràcter "imminent" d'un agressió per tal que la defensa sigui legítima. Ja vaig comentar que el sentit que els magistrats donen al mot no és l'entès de manera habitual i que recull el diccionari: imminent és quelcom que està "per venir". Paradoxalment, com provaré de mostrar, si es mantingués aquest sentit el que diu la llei encara tindria alguna relació demostrable amb la possibilitat de defensar-se. Però no. Llurs senyories semblen pensar que cal haver estat agredit per tal que el que fem com a acte defensiu sigui legalment admissible.
Dit altrament, cal esperar a ser agredit. Des del punt de vista de la defensa personal no es pot proposar una actitud més estúpida, més perillosa.
Em basaré en el poc que se sobre el problema de la defensa personal- en qualsevol cas més que els magistrats que la regulen- per demostrar el que dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada