La llarga tradició guerrera japonesa és l’origen de les actuals «arts marcials», el conjunt de les quals es designa amb el terme武道, «Budo». En un principi, del que es tractava exclusivament era de l’adquisició de la major eficàcia possible en el camp de batalla. L’evolució històrica del Japó condueix o permet la conversió de la pura tècnica de combat, de guerra, 武 術 «Bujutsu» a una via, 道 «Do», de perfecció personal1. És a dir, es passa d’un aprenentatge exclusivament militar a un «art» l’objectiu del qual és o pretén ser el perfeccionament moral. Però segueix dient-se «Bu», guerra. La diferència rau en que en l’art s’estudien les habilitats de la tècnica amb una finalitat merament defensiva. Ens han arribat nombrosos tractats de la «ciència» del «saber» japonès de la guerra, la gran majoria només disponibles en japonès o, com a molt, alguns en francès, anglès o alemany2.
Un principi elemental d’un art marcial és que hi ha tres tàctiques fonamentals per a defensar-se:
1. 後の先 Go no sen.
2. 先の先 Sen no sen,
3. 先先の先 Sen sen no sen
En un traducció aproximada, més conceptual que literal, diríem3:
1. «Prendre la iniciativa tard»
2. «Prendre la iniciativa simultàniament»
3. «Prendre la iniciativa abans»
L’art marcial és una eina per a la defensa personal, el seu objectiu és exclusivament defensiu, el seu ús està exclusivament indicat per a repel·lir o evitar una agressió. I aquest objectiu es pot obtenir de tres maneres: executant una o mes tècniques un cop l’agressió es produeix, fer-ho quan encara està en marxa, o fer-ho abans de que s’iniciï. El primer cas s’anomena 後の先 Go no sen. Es rep un atac, s'atura o s'esquiva i es respon. El segon cas és 先の先 Sen no sen: es respon durant l'atac4. I el tercer, el que requereix el més alt grau de mestria és 先先の先 Sen sen no sen: es respon abans de que es produeixi l'atac.
1. A l’entrada del dia 30 de març El nom d'aquest Blog ja vaig referir breument el curiós trànsit que s’efectua al si de la cultura japonesa des del descarnat, brutal «art de matar» originari fins a la consideració d’aquestes mateixes tècniques 術 -jutsu- per a l’eficàcia assassina com a camins 道 -Do- de perfeccionament espiritual, moral.
2. Tot i la seva dificultat, i de l’incomprensible que resulta en molts dels seus passatges, el més accessible de tots els llibres sobre l’art japonès de la guerra és el 五輪書 (Go rin no sho), el «Llibre dels cinc anells» escrit per 宮本 武蔵 Miyamoto Musashi, el més gran guerrer -un sant o un assassí, segons a qui preguntem- de la història del Japó.
3. Aclariment: el terme 後 Go, significa «després» i el terme 先 Sen, significa «abans».
4.En alguns textos es prefereix el terme 待の先 (Tai no sen) per a denominar el mateix mètode: la pràctica de l’anticipació «física» coneguda com 出合い (Deai). Un cop iniciat l’atac de l’oponent ens anticipem «atacant l’atac», sortint al seu encontre bé amb una defensa o bé directament amb una tècnica ofensiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada