Un
cop superat el cabreig inicial, entomo, en la meva qualitat de
fumador empedreït, recalcitrant, militant, la nova tanda de
prohibicions que se’ns venen a sobre amb tanta esportivitat com en
sóc capaç. No ens deixaran fumar a les terrasses dels bars, ni a la
platja, ni en cotxes privats si hi ha menors. També es proposa
prohibir fumar mentre es camina, ens haurem d’aturar.... Bé. Ningú
nega -jo no hi faig, si més no- la nocivitat del tabac. És un hàbit
repugnant i no el defensaré. Però sí atacaré altres fenòmens
tant o més repulsius. Hom proclama que els fumadors tenim el sentit
de l’olfacte atrofiat. No és el meu cas. De fet, el tabac m’ha
defensat en nombroses ocasions de l’agressió d’olors
veritablement repugnants. Corporals sobre tot. Ítem més, sóc
l’única víctima de l’insuportable ferum d’orina de gos que
detecto arreu? Els gossos de tota aquesta colla de brètols que ens
envolta i que permet que els seus animalets depositin arreu poden
fer-ho. Només faltaria. Jo no em puc fer un piti tot caminant.
Fidel a la meva nova tradició, (com ens deia un venerat professor de la Facultat de Filosofia, «les tradicions m’agraden molt, per això me n’invento una cada dia...») provaré de reforçar la meva opinió mancada de valor amb la d’un savi:
“Insanity has grown more frequent since smoking has gone out of fashion”
Dr. Samuel Johnson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada