Derrota de Vasco de Gama 2

En aquests inaudits viatges oceànics es passava fam de la llarga. La flota de Vasco De Gama toca terra en diversos indrets al llarg de la costa africana per a obtenir queviures. En una d’aquestes ocasions succeeix el següent:

“El sábado (2 de diciembre) vinieron obra de doscientos negros, entre grandes y pequeños, y traían obra de doce reses, entre bueyes y vacas, y cuatro o cinco carneros; y nosotros, en cuanto los vimos, fuimos enseguida a tierra. Y ellos entonces empezaron a tañer cuatro o cinco flautas, y unos tañían agudo y otros grave, de manera que concertaban muy bien para ser negros, de los que no se espera música, y bailaban como negros.”

Roteiro da Primeira Viagem de Vasco de Gama

(Derrota de Vasco de Gama. El primer viaje marítimo a la India)Traducció d'Isabel Soler, p. 124 Acantilado, 2011

Ara, naturalment, esguerraré l’acudit. Així que els portuguesos veuen el bestiar corren a terra, afamats. El que em sembla hilarant és l’observació final. Els negres toquen bé la flauta, «concertaban muy bien para ser negros»…El menyspreu «etnocèntric» exacerbat per la ignorància supina que l’explica: «de los que no se espera música»!! Dels negres no cap esperar música....

En els segles següents se’ls ha insultat en sentit contrari. Aquell tòpic repulsiu segons el qual «els negres duen el ritme a la sang», que és la versió suau del «Anda negro, baila algo»….he topat sovint amb aquesta ambigüitat entre el racisme rampant i la xenofòbia cursi. Recordo una professora de geografia particularment imbècil que vaig patir a batxillerat que deia que «había que culturear a los negros» -com sona- o, ja des des l’altra costat de la taula, una alumna de segon cicle de pròtesi dental (on ens hem hagut de guanyar la vida, senyor...) que sempre deia «negritos» i no entenia com d’ofensiva sonava. Burres. Burres integrals.