Derrota de Vasco de Gama

 

Un dels viatges més agosarats de la història de la navegació l’emprengué en 1498 Vasco de Gama. Per encàrrec del rei Manuel II, va salpar amb una petita flota de quatre vaixells i 170 homes amb la intenció d’obrir un ruta cap a les Índies que evités la terrestre, controlada pels otomans. La missió corria pressa. Després de 80 anys d’expedicions sense haver trobat encara la ruta a les Índies els portuguesos havien rebut amb disgust la notícia de que Colón hi havia arribat per la ruta atlàntica. Com sabem, no hi havia arribat, però això no estava encara clar. Aquest viatge, culmina entre el juliol i el setembre i el novembre de 1499, amb el retorn a Portugal de dos vaixells i 55 homes.

Es pot llegir una relació del viatge: Roteiro da Primeira Viagem de Vasco de Gama. (Derrota de Vasco de Gama, El primer viaje marítimo a la India traduït per Isabel Soler). Pel que se'ns explica en la introducció no hi ha un acord unànime sobre la identitat de l'autor, però en tot cas sembla que sí ha de ser un dels dotze o més homes que arribaren a Calicut amb Vasco da Gama el 28 de maig de 1498. El llibre és un dels exemples més importants de literatura de viatges mai escrits. Així se'ns diu i no en tinc cap dubte. I no tinc ni la intenció ni la capacitat de discutir aquest o altres aspectes centrals que han fet convenient i digna de celebració la seva traducció i edició. Degut potser a un defecte prou evident del meu caràcter o de la meva manera de llegir, he trobat molt remarcable el caràcter involuntàriament humorístic del relat. Tampoc no és tan difícil: qualsevol lector de llibres d'aquesta mena estarà, suposo, d'acord amb mi. Sense menystenir el vessant èpic de les relacions de viatges, els incidents sovint ridículs que protagonitzen els agosarats viatgers quan es troben amb els indígenes de torn solen ser d'una comicitat extrema, fins i tot alguns -molts, em temo- que acaben amb el corresponent bany de sang, profusament documentat.

El relat d'Álvaro Velho, o de qui sigui finalment l'autor, trenca pel vessant còmic per l'obsessió que semblen tenir els portuguesos per demostrar que han trobat regnes i reis cristians. El mite del Preste Joan prescriu i fonamenta la visió que els navegants portuguesos tenen de l'Índia abans d'haver-hi arribat. Allà on troben indicis d'una religió altra que l'Islam, ells hi veuen cristians. Suposo que per a un catòlic ibèric, acostumat a la profusió d'imatges pròpia, no havia de ser tant difícil confondre la bigarrada decoració d'un temple hinduista amb imatges de sants. Segurament un sòlid calvinista del nord no hagués estat víctima d'aquesta il·lusió. Però entre el mite i les consideracions estratègiques que guien els portuguesos, que busquen una via alternativa per al comerç d'espècies que el sostregui del domini musulmà, la cosa estava clara. La missió de Vasco De Gama era essencialment trobar la ruta de les espècies per mar, però també establir aliances amb presumptes regnes cristians orientals per seguir la creuada contra el moro.