Estupidesa colonial i 4

El gir estratègic i tàctic en la guerra dels "gossos rabiosos" es produeix en 1951, quan Churchill torna al poder blasmant l'actitud "tova" del govern Atlee. Churchill no vol perdre la guerra i endureix l'acció. Cal recordar que havia estat a Sud-Àfrica durant la guerra amb els bòers, i ja sabem què bèsties van ser allà els britànics. Una de les primeres mesures de Sir Winston és enviar un nou Comissionat a Malàisia. Un dur. L’escollit és un militar neozelandès, veterà de les dues guerres mundials, Sir Gerald Templer. Ell serà el responsable de la corona i el cap de les operacions militars i policials. Cal per tant atribuir-li la responsabilitat en tots els disbarats que es cometeren. Però també cal destacar el que va fer bé. A banda dels «encerts» militars als quals em referia ahir, hi ha tres coses que provarien que, si més no, Sir Gerald no era imbècil, o no ho era tan com la resta d’alts càrrecs. En primer lloc, va demostrar una certa capacitat de comprensió de la realitat. Va mantenir un discurs als amos de les plantacions en el qual els etzibava amb claredat el que tots sabem: si les condicions de vida dels seus treballadors fossin una mica millors no s’hauria produït cap insurrecció. En segon lloc, a banda de perseguir-los i provar de liquidar-los, va mantenir amb la guerrilla una política d’ofertes de rendició i delació prou exitosa. Que va comprar l’enemic, vaja. I en tercer lloc, va procurar fer-se amb la població local. Una de les iniciatives que va emprendre va ser l’organització d’una milícia local, el Home Guard, una mena de sometent, acció que no va estar exempta de problemes. En una ocasió, la guerrilla es va plantar en una aldea (Kulai) i es va endur tot l’armament local sense cap oposició i fins i tot, potser, amb la connivència dels vilatans. Barber relata així l’incident:

“Templer learned of the incident during the night. He got up, ordered his helicopter, paced the gardens of King’s House until it was ready and set off for Kulai. A grey and pink dawn was streaking the sky when Templer landed on the village badminton court. And in the words of Peter Rice of the police, who was investigating the incident, “he played hell with the villagers saying that he had trusted them and they were nothing better than a bunch of cowards.” A stoic Chinese translated his words -until he came to Templer’s next remark. From then, the confrontation descended to pure farce.

‘You’re a lot of bastards,’ shouted Templer; and Rice, who spoke Chinese, listened carefully as the translator announced without emotion: ‘His Excellency informs you that he knows that none of your mothers and fathers were married when you were born.’ 

Templer waited, then, pointing a finger at the astonished villagers to show who was the “tuan”’, he added, ‘You may be bastards, but you’ll find out that I can be a bigger one.’ Missing the point of the threat completely, the translator said politely, ‘His Excellency does admit, however, that this father was also not married to his mother.’ But it was typical of Templer that he immediately sent the Home Guards twenty new shotguns.”

Noel Barber, The war of the running dogs, p. 216

O el que seria el mateix (més o menys):

«Templer es va assabentar de l’incident durant la nit. Es va llevar, va demanar el seu helicòpter, va passejar amunt i avall pels jardins de la King’s House fins que va estar llest i va marxar cap a Kulai. La matinada pintava de gris i rosa el cel quan Templer va aterrar a la pista de badmington del poble. I en paraules de Peter Rice, de la policia, que estava investigant l’incident, «va afectar profundament els vilatans en dir-los que ell hi havia confiat però que eren una colla de covards». Un estoic xinès traduïa les seves paraules fins que va arribar la següent observació de Templer. Des d’aquell moment, l’enfrontament va davallar fins la pura farsa.

«Sou una colla de fills de puta» va cridar Templer; I Rice, que parlava xinès, va escoltar acuradament com el traductor anunciava sense emoció: «Sa excel·lència us fa saber que sap que cap de les vostres mares i pares estaven casats quan vareu néixer.»

Templer va esperar, i aleshores, assenyalant amb el dit els astorats vilatans per a demostrar qui era el Tuan (l’amo), va afegir, «Podeu ser uns fills de puta, però descobrireu que jo ho puc ser molt més». Perdent completament el sentit de l’amenaça, el traductor va dir educadament, «Sa excel·lència admet, tanmateix, que el seu pare tampoc estava casat amb la seva mare». Però, típic de Templer, immediatament va enviar vint escopetes als Home Guards»

Havia utilitzat aquest incident «etnolingüístic» a classe per a il·lustrar el problema de la traducció. Sir Gerald diu «bastards». «Bastard» significa el mateix que en català, «fil il·legítim», en termes educats, però també «cabró», «malparit» o «fill de puta» en contextos més vulgars. Resulta clar que pretén insultar els xinesos als quals s’adreça, titllant-los de malparits, no pas posar en dubte l’estat civil de llurs progenitors. Diria que la font de l’equívoc deu estar en que, molt probablement, la llengua a la qual tradueix l’interpret, suposo que mandarí, no té un terme anàleg o bé no és tan polisèmic com el terme anglès o el català. He tornat a fer-ho, espatllar l’acudit en explicar-lo.