Meditations on Violence: A Comparison of Martial Arts Training & Real World Violence1 és un llibre imprescindible per a qualsevol persona interessada en la possibilitat real de superar una agressió. Mr. Miller té una carrera que l’avala: bouncer («segurata») en un casino, policia i sobre tot i durant 17 anys, corrections officer i sergent després d’un equip policial d’intervenció en presons. L’eix central del llibre és el que anuncia el títol, una comparació entre l’entrenament dels 道場(dojo) d’arts marcials i la violència del «món real», comparació en la qual les arts marcials resulten prou malparades. Ras i curt, segons Miller, molt -de vegades tot- el que s’ensenya en les arts marcials no té massa sentit a l’hora de defensar-se d’una agressió real, al carrer. Malauradament, i després de 44 anys dedicat a l’estudi d’un art marcial encara és més difícil acceptar-ho, haig de dir que Miller té raó. No tota, però en té. Coincideixo en que la major part de «teories», entrenaments i tècniques que s’ensenyen per a la defensa personal són com a mínim inútils, quan no directament perilloses. Cal, però, matisar. Les arts marcials tradicionals practicades amb propietat -és a dir, com es feia en origen- són molt eficaces. Una altra cosa és el que avui en dia es ven com a «defensa personal». Un engany en tota regla. El mateix Miller practica una forma tradicional de 柔術 (jujutsu), sistema de combat sense armes tradicional del Japó extraordinàriament eficaç (i brutal, val a dir) o sigui que sí creu en alguna forma d’art tradicional, però en desqualifica amb acidesa la majoria. Reconeix, per exemple, que no ha practicat 空手 (karate), però que la seva dona sí ho fa. Pel que ha vist, les formes d’entrenament de confrontació amb adversaris 組手(kumite, terme erròniament traduït per «combat») li semblen massa estereotipades, rígides i poc realistes, tot i que admet que la mecànica present en els 型 (katà) és semblant a la del combat real. El problema no rau tant en les tècniques -tot i que moltes són inaplicables- com en la manera de practicar-les. El que s’entrena no s’assembla al que ens trobarem en un agressió real. Al principi del llibre Miller presenta el que denomina «The four basic truths of violent assault” (Les quatre veritats bàsiques de l’assalt violent):
"Closer, faster, more suddenly, more power"
Un atac real, al carrer, sempre és més proper, més ràpid, més sobtat i més potent del que esperem, del que hem entrenat.
1. R.Miller manté una web i ha escrit més llibres. Però diria que amb els tres primers n’hi ha prou per entendre el que proposa:
Meditations on Violence: A comparison of Martial Arts Training & Real World Violence
Training for Sudden Violence: 72 Practical Drills
Facing Violence: Preparing for the Unexpected
(Tots a YMAA Publication Center)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada