La defensa personal realment eficaç s’assoleix quan s’evita l’agressió. Cal seguir al peu de la lletra el vell adagi militar que afirma que la millor batalla és la que no s’arriba a disputar. Aquest principi és tan vell com la cultura occidental: la primera frase del Gòrgies platònic pronunciada per Calicles és: πολέμου καὶ μάχης φασὶ χρῆναι, ὦ Σώκρατες, οὕτω μεταλαγχάνειν, és a dir, més o menys: «Així diuen que convé arribar a la guerra i al combat, Sòcrates». Calicles empra aquesta dita per retreure de manera prou maleducada a Sòcrates que fa tard1.
A la guerra convé arribar tard, o millor, no arribar-hi. Un altre exemple d'aquesta sensata actitud el trobem a Cheyenne autumn, el crepuscular western de John Ford, rebatejada a Espanya amb l'inapropiadíssim títol de "El gran combate"2. No hi ha cap combat digne d'aquest nom en tota la pel·lícula. Sí hi ha, en canvi, una derrota completa. La pel·lícula conté un interludi còmic en el qual el cèlebre gunman i jugador Wyatt Earp, en aquell moment sheriff de Dodge City, interpretat amb sorna per Jimmy Stewart, es veu obligat per la pressió popular a deixar una memorable partida de poker per sortir a la caça dels indis Cheyenne, al capdavant d’una bigarrada partida de ciutadans de Dodge City (fins i tot porten un bar muntat sobre un carro). Quan ja duen un cert temps d’expedició, l’amic de Wyatt Earp, «Doc» Holiday -interpretat amb no menys ironia per Arthur Kennedy-, li pregunta pel seu pla per enfrontar-se amb els indis. La fenomenal resposta de Wyatt Earp/Jimmy Stewart és:
«- Per on han vist els indis ?
- Al Nord-Est.
-En quina direcció anem?
- Sud-Oest.
- Aquest és el meu pla.»
Malgrat la seva tradició bel·licosa fins i tot al Japó apareix la noció. Millor evitat el combat. Un dels més grans experts de l’art del sabre, 塚原卜伝 Tsukahara Bokuden (1489-1571) considerat un 剣聖 (Kensei, «sant de l’espasa») va ser importunat en una ocasió per un samurai agressiu i maleducat que li va preguntar pel seu estil. Això era ben típic, preguntar algú pel seu «estil» o «escola» (流, Ryu) per a blasmar-lo i reptar-lo: «això que vostè fa no val per res, provem-ho, bla bla bla..» Bokuden respongué que el seu era l’estil del «no-sabre». L’imbècil va riure i va reptar-lo. Bokuden acceptà, finalment, el repte i indicà al cercabregues que el combat tindria en un illot desert que era a la vista. Pujaren tots dos a un barca i en arribar a l’illot el bergant saltà a la riba desenfundant el seu katana. Bokuden va empentar la barca amb el rem i es va allunyar deixant el seu rival palplantat i sorprès a l’illot. Mentre s’allunyava Bokuden va declarar «aquesta és la meva escola del no-sabre»3.
Probablement soni a l’improbable lector aquesta anècdota. Bruce Lee en feu homenatge a «Enter the dragon» pel·lícula del 1973, quan li fa el mateix a un perdonavides amb un petit canvi, el deixa sol en un bot remolcat pel vaixell en què viatgen.
He procurat respectar l'aire humorístic, en algun més marcat que en els altres, dels tres casos. Se'm pot retreure que faig broma en una qüestió molt seriosa. Però ja va dir un gran mestre d'arts marcials fa molt temps que eren una cosa tan seriosa que no s'havien de prendre -tant- seriosament. Acabo amb el millor consell de defensa personal que he sentit mai. Un ranger ensenya en aquest vídeo la millor manera de defensar-se d'un atac amb ganivet:
1. Calicles, el personatge segurament inventat per Plató com a model de jove polític immoralista. O millor, potser és la imatge que Plató té de si mateix en el cas que no hagués conegut Sòcrates. I és encara més rellevant que la primera paraula que es llegeix en l’original grec sigui πολέμου, «guerra», raó per la qual és tan desafortunada la traducció catalana publicada fa uns anys per la venerable col·lecció Bernat Metge: "Arribeu a misses dites". It misses absolutely the point. A banda del fenomenal anacronisme de parlar de misses en l'Atenes del segle IV abans de Crist...No debades el traductor era frare....És també molt important retenir el fet que sigui Calicles el primer personatge en parlar per tal de copsar el joc de màscares en el diàleg. Sòcrates només s’hi enfrontarà al final del diàleg quan dirà «eres tu qui jo buscava..» després del debat amb el gran sofista Gòrgies i la discussió infructuosa amb Polos.
Molt del que cal saber per a assolir una lectura fina i ajustada d'aquest prodigiós diàleg ho vaig aprendre de l'estudi que en feu el meu amic Jordi R. quan érem a la Universitat. En un país civilitzat, aquest estudi hauria estat publicat. En el nostre es publiquen sobre tot (amb notables excepcions) novel·letes i "llibres" escrits- per dir-ho d'alguna manera- per personatges famosos per altres ocupacions no literàries.
2. Ja vaig comentar en l’entrada «el nom d’aquest Blog» el deliri espanyol de la traducció dels títols de les pel·lícules estrangeres: El nom d'aquest blog
3. Per cert, reptar Bokuden no era cosa menor. Tokitsu Kenji, reconegut expert en la història de les arts marcials, estima que Bokuden va participar -i vèncer- en 19 duels individuals, en 47 batalles i que no va matar menys de 212 persones. Recordo de nou la singularitat japonesa, era un assassí i un "sant".... el que deia, reptat Bokuden a combat singular no era cap ximpleria..o més aviat n'era una gran com un castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada