Legítima defensa 13. Més sobtat

«Més sobtat:

Un assalt es basa en la valoració que l’amenaça fa de les seves possibilitats. Si no pot comptar amb la sorpresa, sovint no atacarà. Alguns experts afirmen que sempre hi ha algun avís intuïtiu¹. Pot ser, però si es pogués notar i prestar atenció a l’avís, l’atac es podria evitar. Sempre que succeeix és per sorpresa.

Aquest és un dels aspectes més difícils d’entrenar d’una emboscada. El fet mateix que vostè sàpiga que està entrenant elimina l’element de sorpresa. El caràcter inesperat d’un atac pot anul·lar gairebé qualsevol habilitat. Vostè es mentalitza per a l’entrenament, per a la competició. Durant la classe té temps per a emprar tècniques de respiració per a ajustar el seu nivell d’adrenalina, però l’assalt s’esdevé en «la ment de l’horari d’oficina»²; quan el seu cervell està ocupat amb les factures, la llista del supermercat o les claus del cotxe que ha perdut.»

1. Alguns experts, efectivament, sostenen la tesi de que es pot preveure quan es patirà una agressió. No tinc massa confiança en aquests plantejaments basats en aquesta mena de creença en facultats «intuïtives». Sí he pogut copsar que després de molt i molt intens entrenament es pot anticipar, un cop plantejat el combat, la baralla, el que l’oponent està a punt de fer. La repetició incansable de situacions de combat permet una automatització de les respostes que es pot transferir a una situació de violència real. L’entrenament ha de construir respostes condicionades que poden ser efectives en un atac real. Però el que és cert és que no es tracta de respostes selectives, triades en funció d’un atac concret. Senzillament, no hi ha temps. Entre la recepció sensible de l’amenaça, -el puny, l’ampolla, la cadira...- que venen a gran velocitat no cap la mediació intel·lectiva «amenaça tipus X, resposta tipus Y». L’única resposta viable és l’acte reflex condicionat. Un tipus de gest el més senzill possible que serveix per a aturar, repel·lir una gamma àmplia d’atacs.

I, a més, Miller té tota la raó: si una amenaça és previsible, l’atac és evitable. Ras i curt: es tracta de no ser-hi.

2. Amb aquesta expressió Miller es refereix a la consciència de la vida ordinària. La major part del dia no estem alerta. No esperem un agressió. Si estem entrenant, estem alerta, estem en «situació», perquè ja estem avisats de que ens pot arribar un atac -hauríem d’estar-ho, la major part de lesions que jo he vist en un entrenament són el resultat de manca de concentració-.