Legítima defensa 8

Les tècniques de control o de contenció a les quals al·ludia en l’anterior entrada -les que funcionen- consisteixen sobre tot en tècniques d’atac a les articulacions 関節技 Kansetsu waza, luxacions, d’ofegament, bé tallant el rec sanguini del cervell, bé la respiració de l’adversari, d’immobilització o de dolor, mitjançant l’aplicació de pressió en determinades parts del cos. O sigui que tampoc són precisament accions amables. Com ja he dit, hi ha un estat d’opinió que considera que arts com el 柔道-Judo- o el ja esmentat 合気道-Aikido- són menys brutals que els sistemes basats en la percussió, en els cops, com el 空手 -Karate-. És una opinió ignorant. Admeto que el Judo pot semblar més «gentil», si una disciplina de combat ho pot ser, perquè el seu fundador el mestre 嘉納 治五郎 Kano Jigoro fou un excepcional humanista que va convertir el violentíssim art marcial tradicional japonès de la lluita sense armes el柔術 (jujutsu, paradoxalment significa «l’art suau») en una eina educativa. El cas de l’Aikido és anàleg. El seu fundador pretenia que el seu art -derivat també del jujutsu- servís a la pau i l’harmonia social. Dit això, cal aclarir que la pràctica real d’aquestes arts tradicionals és tan violeta i perillosa com la de qualsevol art marcial. El problema no rau en el «pacifisme» relatiu d’una o altra art. És més senzill: És extremadament difícil dominar les tècniques de «contenció». Els moviments, els gestos i posicions així com les àrees del cos que cal atacar requereixen una gran precisió, el que s’anomena «motricitat fina», la qual només és possible amb un estat nerviós relaxat, amb un pols cardíac baix i amb una respiració no agitada¹. Una analogia. És fàcil escriure o dibuixar amb precisió amb el pols alterat? En patir una agressió, llevat que la víctima sigui una persona experta, el primer que es perd és la calma. El normal, l’habitual, és el shock nerviós. La terrorífica injustícia que representa rebre una agressió deixa normalment glaçada una persona «normal». Un curset de 10 hores de tècniques de contenció és una cosa pitjor que un error. És un disbarat perillós i indecent que busca enganyar les persones que el reben amb una falsa sensació de seguretat. En el moment que es trobin amb una situació de violència no reaccionaran o, el que és encara més aterridor, provaran d’aplicar allò que se suposa que han après i no solament no ha aconseguiran sinó que provocaran una reacció encara més brutal de l’agressor. Els redactors de «protocols», els promotors de cursets d’Aikido de pa sucat amb oli semblen ignorar tot el que se sap sobre la psicologia de l’agressió. Són una cosa pitjor que ineptes ignorants. Són còmplices de la violència. Se’ls hauria de retirar dels seus llocs de responsabilitat.

Un apunt personal. Quan treballava a un Institut de.... se’m va demanar si no donaria un curset de defensa personal al professorat. Vaig declinar l’oferta, òbviament. Per dues raons. Una: un curset no és suficient, cal practicar, entrenar durant anys per assolir una eficàcia mínima. I dues: El que jo estudio no «serveix». Jo practico un art marcial «no amable». Podria haver ensenyat com defensar-se amb un bolígraf o una cadira, amb cops. No tinc ni idea de com contenir algú sense lesionar-lo o provocar-li dolor.

1. Donar un cop de puny, de colze, clavar una empenta o una puntada de peu, un cop amb el genoll, són gestos de gran abast muscular i articular, de motricitat gruixuda, no necessiten tanta precisió i són més fàcils d’aprendre i aplicar. Altrament dit, en molt menys temps que el que cal per dominar les subtils tècniques de control esmentades, qualsevol persona pot aprendre a defensar-se -sempre fins a cert punt- amb aquesta altra mena de tècniques.