Fa un temps vaig llegir amb interès el que deia Sònia Vivas sobre la defensa personal femenina1. Ex-policia, martiritzada pels seus «companys» i superiors, sotmesa a un llarg però exitós procés judicial -crec que tot provocat per la seva condició homosexual-, va publicar també uns vídeos al respecte, que es poden veure aquí:
És millor no llegir els comentaris llardosos de la colla de «machotes» misògins de torn. Llardosos i en molts casos completament erronis. Vivas és prou corpulenta per a poder defensar-se. I la grandària és important en aquestes situacions. Important, però no determinant. Algú provaria d’agafar un gat emprenyat?
Dit això, els vídeos no són massa bons. Tot i que cal reconèixer que la «coreografia» de la defensa personal és molt complicada. He participat en alguna exhibició pública de Karate i és realment difícil fer alguna cosa «realista» i encara més si es vol espectacular. La lluita física real és poc aparatosa, poc vistosa. És bruta, lletja, sòrdida. Però tornant als vídeos, sí es pot destacar que la Sra. Vivas diu algunes coses molt encertades. Com a mínim tres, que és més del que molts poca-soltes "experts" en arts marcials saben enunciar. La primera, que la defensa personal és una qüestió de voluntat. Cal voler defensar-se. Prendre la decisió ferma de fer el que calgui per enfrontar una agressió2. La segona; el cos és una arma. Colzes, peus, dents, tot serveix. I la tercera: Cal pegar i marxar, córrer, fugir. Un dels millors consells que mai he llegit sobre defensa personal diu:
«It is better to avoid than to run, better to run than to de-escalate, better to de-escalate than to fight, better to fight than to die»
Rory Miller
«És millor evitar que córrer, córrer que “desescalar”, “desescalar” que lluitar, lluitar que morir»
No se com traduir amb precisió «de-escalate». “Desescalar” apareix sovint en escrits de premsa, per exemple, però no està al diccionari. “Desescalada” sí apareix al RAE:
“1. f. Descenso o disminución graduales en la extensión, intensidad o magnitud de una situación crítica, o de las medidas para combatirla.
2. f. Reducción progresiva de las operaciones militares en un conflicto bélico.”
Ja he parlat, encara que amb un cert -o pretès- to humorístic sobre la primera de les accions recomanades:
Legítima defensa 9. La millor opció
La millor manera d’enfrontar una agressió és no enfrontar-la, és a dir no ser en el lloc i el moment de l’agressió. I és un bon consell no només per a les dones. És bo per a tothom. La segona acció si la primera ha fallat és el que també aconsella Vivas. Córrer, fugir. Fins i tot si hem tingut l’encert i la sort d’haver aturat –tombat, lesionat..- l’agressor. No us quedeu per a la foto, sobre tot avui dia que no faltarà el graciós que us immortalitzi amb el seu mòbil. Si no hi ha hagut oportunitat de fugida cal «desescalar» diu Miller. Discrepo. En molts casos un intent d’apaivagament, de negociació amb segons quina mena de tarats els farà salivar amb una vostra pretesa debilitat. I finalment, millor lluitar que morir, no té més.
1. He dubtat sobre l’oportunitat d’aquesta reflexió. Crec entendre que Vivas ha hagut de dimitir del seu càrrec municipal arrel d’unes declaracions un tant imbècils d’una activista LGTBI convidada en un acte en les que titllava els pagesos mallorquins poc més que d’antropoides. El cas no afecta el que he dit.
2. L’inefable Rory Miller parla del «GO button». Del «botó d’engegada», és a dir, del mecanisme mental que cal construir per a ser capaç de reaccionar davant d’una agressió. La manca de reacció de l’ésser humà «normal» en aquestes situacions és un fenomen contrastat per l’experiència empírica.
Sobre desescalar, paraula recollida als diccionaris del Termcat (disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació, després d'un període de bloqueig): pot ser que Miller, com a expert que és, conegui aquest efecte intensificador de l'amenaça, que és el mateix que simular que es té por (Musashi), en el sentit que et fa semblar més dèbil i per tant augmenta la percepció d'èxit de l'atacant, però que opini: a) si sona la flauta, doncs tot això que hi guanyo; b) guanyo temps per provocar una obertura, potser psicològica, en l'atacant, que em permeti anticipar-me al seu atac, o bé provoqui un atac precipitat i massa confiat que sigui més fàcil d'aturar (go no sen). En tot cas, sembla la tàctica policial habitual.
ResponEliminaEfectivament Miller pensa en això. I tot i que en general coincideixo amb les seves tesis, en aquest cas, com he dit en aquesta entrada, discrepo. Evidentment no tinc l’experiència de combat que té ell, però en algunes ens hem trobat..i em reafirmo: provar de «desescalar», d’apaivagar un agressor sol tenir resultats nefastos. Possiblement em pot el meu pessimisme antropològic: és millor fugir o lluitar que negociar. També cal dir que aquesta tàctica és poc coherent amb el to general del llibre de Miller. El veig més de la meva escola: abans de ser agredits, fugiu i, si no podeu, reaccioneu de manera convincent. És a dir, brutal, em temo.
ResponEliminaD’altra banda, la desescalada entesa com a estratègia política i militar ha donat alguns resultats esfereïdors. Penso en concret en les concessions fetes a Hitler l’any 1937 per les nacions democràtiques. No només no van calmar-lo, sinó que més aviat el van acabar de convèncer de que que calia anar a la guerra.
I finalment, no estic massa d’acord amb la tesi de que la desescalada sigui la tàctica policial habitual llevat que s’hi afegeixi un matis essencial. Les forces de l’ordre adverteixen del que passarà si hom manté una determinada actitud: actuaran amb una violència tan o més extrema que la que emprin aquells que han estat advertits. La «desescalada» de la que parla Miller té com a objectiu evitar el conflicte. La policial, no exactament. Es busca evitar el conflicte o, i aquesta és la diferència, abordar-lo en unes condicions determinades.
No he llegit res del Sr. Miller (me'l poso a la llista), però hi estic d'acord: no és coherent amb l'experiència de combat que té, no el veig fent de Chamberlain o de Daladier davant d'una agressió. I això m'ha fet pensar que potser aquí hi ha un cas de "lost in traslation". He trobat aquesta frase al Webster, prou explícita: "However, knowing how to use bear spray effectively can de-escalate the situation—and save your life."
Elimina—Craig Caudill, Field & Stream, 20 Sep. 2023
Apunto que el crescendo de la sentència de Miller (evitar, fugir, desescalar, lluitar, morir), per a ser coherent, potser fora (evitar, fugir, atemorir, lluitar, morir). Aquí hi ha coherència: el gat evita, fuig, s'infla per espantar i finalment lluita. No és cedir, sinó fer desistir amb una amenaça tan o més extrema, com bé remarques: no desescales, fas desescalar (amb tot el que tinguis), i això sí seria coherent amb les tàctiques policials.