Un llibre bell

 

 Diu l’eminent escriptora Siri Hustvedt en una entrevista que concedeix a El País:

Es interesante hacer saltar por los aires categorias como lo masculino y lo femenino

Pregunta. "¿Existe la escritura femenina?”

Respuesta. “Si existe, está separada del cuerpo de quien escribe. En ese sentido, se podría decir que Henry James es un escritor femenino y Gertrude Stein, una escritora masculina. Lo interesante es borrar los límites, como hace Emily Brontë en Cumbres borrascosas, donde hace saltar por los aires categorías que todos tenemos enraizadas, lo humano y lo natural, lo masculino y lo femenino, el cielo y el infierno. Es un libro profundamente filosófico, como Al faro, de Virginia Woolf, una de las obras maestras de la literatura de todos los tiempos. Woolf elimina ese tipo de barreras. Es fenomenología en clave de ficción. Su meditación sobre el tiempo es sobrecogedora”.

"Si existe.." No he llegit massa llibres escrits per dones. Em disculpo, però em sembla que no és del tot culpa meva. No tinc cap mena de prejudici sobre el gènere -com es diu ara- dels autors que convé llegir. Per a mi el fonamental és que el llibre m'interessi, l'hagi escrit un home o una dona -o qui sigui i del «gènere» que sigui..-, tal i com crec que defensa Siri Hustvedt. Però com en el fons sí arrossego un sentiment de culpa, em complau especialment parlar d'un fantàstic llibre escrit per una dona. Escrit, encara més, dissenyat, elaborat, editat per una dona. Atlas der abgelegenen Inseln. Fünfzig Inseln, auf denen ich nie war und niemals sein werde o sigui, Atlas de islas remotas, cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré, en la versió en espanyol (Capitán Swing/Nordica libros) és un llibre fascinant. Schalansky dedica una pàgina a cadascuna d'aquestes illes, amb el mapa, les coordenades, la distància a terres més properes i un text. Els escrits van des de la ironia més subtil al petit relat de terror. Documenta el més absolut contrasentit de la presència humana en alguna d'aquestes remotes, hostils illes, bé la impossibilitat mateixa d'habitar-ne algunes bé la follia dels que n'habiten unes altres, l'aventura de la navegació i la tragedia del naufragi, la violència més brutal i l'anècdota més divertida. El llibre és així bell, des del punt de vista literari, amb un estil verbal precís, preciós, reforçat per una documentació excel·lent i és un objecte bell, amb una tipografia, mapes i colors cuidats, elegants.

El plantejament de Schalansky em recorda -no hi ha, com sabem des del Tristam Shandy de Sterne, mecanisme més capriciós que l'associació d'idees- el del malaguanyat David Foster Wallace al seu esplèndid recull d'assaigs i opinions A supposedly fun thing I'll never do again (Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer). Però Schalansky va un pas més enllà. Foster Wallace es va sotmetre a la tortura d'un creuer de vacances o una fira de bestiar per a poder parlar-ne. Ella no, són illes on no ha estat i on no hi estarà. Les ha visitat llegint, estudiant mapes. És un llibre de viatges escrit sense sortir de la biblioteca, un llibre de viatges digne de Borges, postmodern en el millor sentit. Una delicadesa que cal assaborir.